Quan un polític crida a "no fer comèdia", cal escoltar-lo. Sap de què va. Coneix el drap. Té experiència, pròpia i aliena. I si el que fa aquesta crida és gat vell en política i ho formula de manera peremptòria i a tota la societat, raó de més per prestar-li tota l'atenció.

Des del seu privilegiat lloc d'observació com a expresident de la Generalitat i la maduresa de tota una vida dedicada a la tasca política, Jordi Pujol aixeca ara la seva veu per advertir que "s’ha acabat l'hora de fer comèdia o de tergiversar". "I això -afegeix- val per a tots".

Que polítics, mitjans de comunicació, intel·lectuals, sindicats, patronals -que són els que principalment es dirigeix- amb freqüència "fan comèdia o tergiversen" la realitat i les intencions, és obvi. Però que ho digui -i l'hi retregui- tan clarament algú que ha estat ficat en aquest terreny i en primera fila durant dècades, té el seu què. No són paraules buides.

L'expresident Pujol crida a acabar amb aquestes pràctiques en aquest moment de greu crisi i precisament per ajudar a superar-la. "Als polítics -diu- ara més que clatell els està prohibida la frivolitat, o la instrumentalització partidista, o l'ànsia de quedar bé a qualsevol preu. Al món mediàtic i l'intel•lectual, també "- assenyala amb èmfasi. "El món mediàtic i intel•lectual també han de dir les coses pel seu nom, i no han de ensabonar"

Acabar amb aquestes pràctiques de fer comèdia i de tergiversar "és condició inexcusable -adverteix Pujol- per a la recuperació de l'equilibri pressupostari i per a la superació del risc de fallida", com ho és per a la "recuperació de l'activitat econòmica i la creació d'ocupació ".

Sense sinceritat i honestedat en la vida pública, els seus agents deixen de tenir crèdit, i la societat s'instal•la en la desconfiança paralitzant i destructiva. Aquest és el missatge de fons, de les paraules de Jordi Pujol.

Tot i que també podem fer una segona lectura, menys neutral: que els electors no han donat l'esquena a les urnes, sinó tot el contrari, a l'actual govern català de CiU precisament perquè els ha dit ben clar que per superar el greu moment en què vivim, ens esperaven "suor i llàgrimes".

Em quedo amb el primer misstage, de major altura i abast: "s'ha acabat l'hora de fer comèdia". Una hora que mai hauria d'haver arribat ...