Vaig seguir amb morbós interès l'entrevista Mas-Terribas, Terribas-Mas, que un no sap qui té l'ego més alt, en la qual "sembla" que es va parlar llarga estona de retallades, o sigui, més de tres quarts d'hora, i uns tres "minuts d'or" de l'assumpte que ens havia pegat al seient sense necessitat de Loctite: La retallada a Tv3, precalentada prèviament pel portaveu-Kamikaze i després posat en el forn pel Consell de Govern de la CCMA, que és l'autèntic traïdor d'aquest polèmic assumpte.
Amb un decorat virtual magnífic, tots dos contendents majestuosament maquillats -Donya Mónica estava preciosa- es van donar de valent durant una bona estona, sense que ningú perdés les formes i l'aclaparament presidencial no arribés a l'extrem de l'asfíxia a la qual l'entrevistadora va portar a Montilla en recordada ocasió. La qual cosa, no vol dir que Don Artur no les passés "putes" davant algunes de les preguntes, on es va notar i molt que l'idioma i els gestos els domina infinitament millor que el seu antecessor en el càrrec, una cosa que el beneficia clarament davant les càmeres.
L'esperat va arribar en el minut 54, en el qual Donya Mónica l'hi va posar "a ou" al President en abordar-lo per la via Camacho, que, d'entrada, estava taponada per "la cagada monumental" de PSC i Esquerra, que en "Consell dels mentiders" van ajudar a Convergència i PP a consumar la retallada brutal en la Corporació. Sent el més indignant el que ambdues formacions polítiques van escenificar, de cara a la galeria, en la corresponent Comissió parlamentària, una "incontenible indignació" davant el que llavors proposava el Portaveu Homs, que al final, va resultar ser l'únic que va dir la veritat.
Com després es va poder comprovar, Esquerra i PSC se la tenien guardada a la Directora de TV3 i als seus Serveis Informatius des de la legislatura anterior, i se l'han cobrat via consellers-militants en la votació del Consell de Govern, on es van comportar com a autèntics filibusters que s'ajunten amb els seus amics els pirates a la Illa de la Tortuga per celebrar les seves "heroiques" gestes. Les conseqüències finals ningú les sap amb certesa, però ahir, en l'entrevista el President, li va obrir una porta de sortida molt estreta a la seva entrevistadora preferida, que passa perquè aquesta es transforma o en la sàvia matemàtica Hipatía, d'una agonitzant Alexandria, o bé en Prefecto Orestes, que, al final, ha d'agenollar-se davant el seu excompany i Bisbe, Sinesio de Cirene, qui li permetrà seguir en el càrrec a costa de sacrificar, això sí, al seu ser més estimat(*).
Així que, entre "¿Ens porta a ser una masia a Europa o a seguir sent massovers d'Espanya?", "¿cap a on ens porta?" i "¿s'adona que només els han votat el 18 per cent enfront del 32 per cent que s'ha quedat a casa?" va transcórrer "la relaxant xerrada" d'aquests dos bons amics que, al final, alguns televidents, com el bufó gatet que els escriu, vam rematar rient-nos a ple pulmó amb la visió joiosa del corresponent Polònia.
Per finalitzar aquesta llarga cuita de cap de setmana, els deixo amb aquesta cita de Cervantes de conegut poema que podria donar-nos una idea de com va acabar la cosa:
Y luego, in continente, /caló el chapeo, requirió la espada, /miró al soslayo, fuese….
….y no hubo nada.
Miauuuuuuuu…..!
*Qualsevol semblança amb l'argument de la pel·lícula d'Amenábar és pura febre mental d'aquest impertinent gat.
