Un any després del succés que va causar la indignació de la ciutadania, el pagament de les indemnitzacions pel dany causat se segueix dirimint en els tribunals, així com les sancions als principals causants de l'hecatombe.
Van ser unes jornades en les quals els esdeveniments es van succeir vertiginosament que podríem situar cronològicament de la següent manera:
El caos aeri va provocar que el Govern decretés l'estat d'alarma per primera vegada en democràcia, així com la militarització de les torres de control dels aeroports espanyols amb el que es va poder restablir el trànsit aeri 24 hores després.
Durant el matí del 3 de desembre de 2010, la Unió Sindical de Controladors Aeris (USCA), que agrupa al 97% dels 2.400 treballadors del col·lectiu, va convocar una assemblea permanent en totes les dependències d'Espanya per valorar les possibles mesures que anava a anunciar aquest dia el ministre de Foment, José Blanco.
A les 14.00 hores del 3 de desembre de 2010 el Consell de Ministres va anunciar l'aprovació del Reial decret que atorgava la potestat a AENA per acomodar a les necessitats del servei els períodes de permisos i vacances dels controladors.
A les 15.00 hores els controladors dels centres Barajas i Torrejón d'Ardoz es van incorporar amb normalitat al canvi de torn i va estar sobre les 16.30 hores quan van començar a presentar baixes voluntàries per incapacitat. Al mateix temps, el mateix succeïa en els tres aeroports de les Illes Balears, Santiago de Compostel·la i els tres de les Illes Canàries.
A les 17.00 hores USCA va celebrar una roda de premsa d'urgència en la qual va criticar les mesures laborals aprovades pel Govern, però va assegurar que no havia convocada cap acció sindical per a aquest dia.
Minuts abans de les 19.00 hores es va tancar l'espai aeri de Madrid, així com nombrosos aeroports de la península. Una hora més tard, va quedar clausurat tot l'espai aeri espanyol.
A les 21.30 hores va entrar en vigor el Reial decret aprovat aquella mateixa tarda pel Consell de Ministres, per permetre als militars prendre el control de les torres de control aeri espanyol, decisió que es va ratificar l'endemà amb la seva publicació en Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
Una hora més tard, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, signa la militarització dels controladors i el ministeri de Defensa assumeix la supervisió del trànsit aeri, exigint la presència immediata dels controladors aeris a les torres.
A les 23.30 hores, la Guàrdia Civil i inspectors de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) acudeixen a l'Hotel Auditorium de Madrid per identificar a un centenar de controladors reunits a la seva sala principal.
A les 2.00 hores del dissabte 4 de desembre, el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, adverteix que es va a declarar l'estat d'alarma per obligar als controladors aeris a reincorporar-se sota l'amenaça de passar a disposició judicial per incórrer en un delicte de sedició.
Amb la represa del torn de les 8.00 hores, la meitat dels controladors aeris de tota Espanya acudeixen a treballar, però al·leguen problemes mèdics i AENA demana als passatgers que no vagin als aeroports.
A les 10.00 hores arrenca el Consell de Ministres extraordinari i dues hores més tard Rubalcaba anuncia que el Govern ha decretat l'estat d'alarma, la qual cosa obliga als controladors a mobilitzar-se.
A partir de llavors, els controladors comencen a reincorporar-se a les torres de control i sobre les 16.00 hores, el Govern anuncia la reobertura de l'espai aeri. Una hora després sortia el primer vol de l'aeroport de Barajas.
