Privilegiats

És la paraula de moda. Privilegiats. És l’adjectiu amb què, de manera barroerament injusta volen criminalitzar una part dels treballadors i les treballadores d’aquest país, fer-los carregar amb una part de la factura cada cop més insuportable i, de pas, desmantellar els serveis públics i l’Estat del Benestar.

Els acusen de privilegiats, però el 26% dels treballadors públics catalans cobren 1.000 euros o menys i la retallada salarial que els vol aplicar ara el Govern podria suposar per a alguns sectors –com presons- fins a un 16% menys de sou, a sumar al 5% del 2010 i a la congelació salarial del 2011. Parlen de reduir el personal interí, quan representen el 40% dels treballadors públics, és a dir, que estan mantenint l’estructura de l’administració, en alguns casos des de fa 10, 15 ó 20 anys. Diuen que en sanitat o ensenyament ja “hem tocat os” i ara toca alleugerir la burocràcia, però el 80% dels treballadors de l’administració són metges, professors, mossos, bombers i personal de presons.

Nosaltres creiem que la crisi sense precedents que estem vivint s’ha d’afrontar d’una manera molt diferent a la que ens imposen els governs i els organismes internacionals com la única possible. Més enllà d’un control del dèficit necessari i raonable, la solució no pot venir des de la retallada lineal de tot el sistema de serveis públic. Cal un debat sobre els ingressos, sobre com reformar el sistema fiscal perquè els que més cobren i els que més tenen aportin més d’una manera justa, proporcional i redistributiva –i no pujant l’aigua, el transport públic i les taxes universitàries- i per fer aflorar tots els recursos que existeixen però que no ara mateix no s’estan recaptant (frau fiscal i economia submergida).

Però si volen que el debat sigui de retallades i de privilegiats, nosaltres els podem assenyalar per on començar. El nostre sindicat ha posat sobre la taula de negociació amb la Generalitat la proposta d’un salari màxim interprofessional per a la funció pública, i el situem en els 5.000 euros bruts mensuals. Perquè calculem, tot i l’opacitat de les dades de l’administració, que com a mínim 1.600 persones amb un sou depenent de la Generalitat superen aquests ingressos. És l’administració VIP: alts directius, càrrecs de confiança i personal de lliure elecció que quadrupliquen el sou mig del personal funcionari que, d’altra banda, ha aconseguit el seu lloc de treball de manera meritòria.

Tenen raó. A la funció pública hi ha molts privilegiats. Que comencin les seves “mesures d’austeritat” per ells.

Josep M. Àlvarez, secretari general de la UGT de Catalunya