Un dels temes que més passió desperta en les tertúlies de la gent del carrer és els grans sous que cobren els polítics. És evident que existeix força consens entre la gent del carrer en que allò que cobren els polítics és excessiu i que a sobre això es suma a una suposada corrupció generalitzada. La gent critica els sous excessius, les dietes, els luxes que tenen i els sous vitalicis. Una part és certa, però permeteu-me que avui vagi contracorrent i faci algunes reflexions que sé que no seran especialment populars. Sincerament no crec que el problema de la nostra societat sigui el sou que cobren els polítics. A mi ja m’està bé que els polítics tinguin unes bones condicions laborals. El problema no és el salari, ni tan sols les bones condicions de retorn a la vida no política. El problema és la manca de transparència en determinats temes.
És a dir a mi no em molesta que dels meus impostos un president, un ministre o un conseller de la Generalitat cobrin un bon salari. El que realment em preocupa és que una persona que ha tingut importants responsabilitats i que ha pogut prendre decisions que han permès guanyar milions d’euros a una empresa després pugui cobrar per assessorar a aquesta empresa. El que m’indigna és això, que algú aprofiti la gestió dels seu càrrec per cobrar després grans quantitats de diners. Prefereixo pagar un bon salari però evitar legalment aquestes situacions. Una persona que ocupa altes responsabilitats en un estat o a un país no pot ser un heroi, però sobretot no pot ser un aprofitat. I crec que discutint sobre el sou no parlem d’allò que realment és escandalós. Per tant per a mi cal apostar per la transparència. Saber què cobra un polític d’aquest nivell i decidir les seves condicions posteriors a exercir el càrrec, però garantir alhora que no pugui cobrar res més que pugui ser conseqüència de les decisions que va prendre. Per a mi l’escàndol no està en el sou sinó en el que cobren els antics alts càrrecs de grans empreses amb interessos en sectors públics.
Igual que no crec que els polítics professionals que es dediquen a responsabilitats no tan altes tinguin unes remuneracions excessives. Evidentment hi ha de tot. I prefereixo parlar-ne ara que no cobro res per exercir càrrecs públics o de confiança. El problema és que sovint es planteja la creació de càrrecs públics per fer tasques principalment de partit o que ja es comptabilitzen els salaris pensant que això pugui ser una part de finançament dels partits polítics. Altre cop reclamo bones condicions laborals però sobretot transparència. No mirem de reforçar els partits amb personal o diners a través d’altres vies, decidim quins càrrecs són necessaris i establim unes bones condicions. Fugim de l’escàndol de finançament però també fugim de la demagògia.
En un moment com l’actual en que cal recuperar la confiança en els partits polítics per tal de garantir la democràcia, no podem ignorar que necessitem gent absolutament honesta, però alhora necessitem unes condicions laborals per exercir la política en condicions. Si garantim transparència , coherència i honestedat estic convençut que l’estalvi seria majúscul sense fer-ho a costa de la gent que vol exercir dignament el seu càrrec polític. Però segur que serà un debat impossible d’afrontar.
