LA JUSTÍCIA I LA LLEI

Cada vegada que a un polític se li pregunta per algun assumpte que es trobi en tràmits judicials contesta molt circumspecte que cal respectar a la justícia i no interferir en la decisions judicials.

Sempre he cregut que aquesta resposta és més aparent que real doncs, quan l'assumpte afecta directament al preguntat, interfereixen tot el que poden i més. Però això, és una altra història.
Jo sí crec en la justícia, si la hi hagués i si els jutges, com ocorre en alguns països, poguessin interpretar les lleis amb el seu lleial saber i entendre, però estan subjectes a les normes que emanen del poder legislatiu i encara que en consciència sentin que les seves sentències no són justes han de cenyir-se al que les lleis dictin.

Això, suposo, ha d'haver-li ocorregut al magistrat que, després de condemnar a un home per l'assassinat de la seva dona, s'ha vist obligat a acceptar que el criminal cobri una pensió de viduïtat.

Alguna cosa falla, alguna cosa grinyola en les lleis que el legislatiu posa a la disposició del judicial quan es produeixen barbaritats com aquesta. Per a més INRI, quan l'Audiència de Girona va decidir embargar aquesta pensió per satisfer les indemnitzacions derivades del delicte xoca  amb una altra norma que impedeix embargar res per sota del salari mínim.

M'imagino, com s'haurà sentit la seva senyoria, l'audiència i els familiars de la difunta, però no encerto a comprendre com dormiran els responsables que van legislar una pensió de viduïtat per a l'assassí. Potser, fins i tot estan de pont.