Es diu que en matèria de comunicació el millor és definir un missatge i repetir-lo fins a la sacietat. D'aquesta manera, el missatge és rebut pels ciutadans i es converteix en una veritat com un temple. Que el missatge sigui cert, és el menys rellevant. Christian Salmon en el seu llibre Storytelling explica que el nostre món es construeix amb històries que ens arriben de tot arreu a través dels mitjans de comunicació. Les màquines de fabricar històries només tenen un objectiu, formatejar les ments dels ciutadans. “Jo explico el que penso, el que m'interessa, perquè la gent pensi com penso jo”, ens defineix Salmon. No és d'estranyar que el periodista d'El País, Juan Cruz, conclogués en llegir el llibre de Salmó que "el món és una gran mentida".

Algú a la Generalitat sembla haver llegit el llibre de Salmon. Ahir, el conseller Mas Colell -un dels consellers més seriosos i eficaços del Govern- ens va sorprendre a tots anunciant que la Generalitat ha encarregat un informe jurídic amb l'objectiu de portar als tribunals a l'Estat per no pagar el que preveu l'addicional tercera de l'Estatut. Una mica més de 700 milions d'euros.

Els holligans del Govern, mitjans de comunicació inclosos, davant d'aquesta notícia no han dubtat a afirmar que "Madrid deixa al Govern sense tresoreria per pagar factures i nòmines". A partir d'aquí càrrega en tota regla contra el govern de Zapatero per ofegar la Generalitat i per no complir els seus compromisos. A partir d'aquí, denúncies arreu per “l’espoli fiscal" que pateix Catalunya i el maltractament que Catalunya rep d'Espanya.

No obstant això, la clàusula addicional tercera deixa, ben clar, que aquests diners que l'Estat ha d'aportar a Catalunya té una destinació finalista: les infraestructures. Ja sigui per alliberar peatges, ja sigui per a la construcció de noves vies de comunicació. Per tant, està previst que per cobrar aquest import el Govern català en la Comissió Mixta exposi els projectes perquè l'Estat faci les inversions que deu en funció del PIB de Catalunya. La addicional tercera apunta també, ben clarament, que en aquest punt queda exclòs el Fons de Compensació Interterritorial. No es coneix què ha plantejat el Govern en la Comissió Mixta. No es coneixen els seus plans en matèria d'infraestructures. No es coneix, o és que el Govern no ha fet els deures?

Conclusió, l'addicional tercera, els diners que l'Estat ha d'aportar a Catalunya, no pot ser destinat a res més que no siguin infraestructures. És a dir, no pot usar-se ni per pagar nòmines ni factures com apunten ufanosos els escribes del Govern. Les poques línies de l'addicional tercera tenen poc marge per a la interpretació. Més aviat escàs. Però, quin és el problema? Cap. S'ha posat en marxa la màquina de fabricar històries per formatejar les ments. Els estalinistes deien que si una història no s'ajustava a la realitat, pitjor per la realitat. Els seus més moderns hereus afirmen que la realitat no ens espatlli una bona notícia. Això deu haver pensat el Govern. Res millor que obrir un nou front, crear una nova història per justificar retallades i pressionar en la negociació amb els sindicats.

L'enemic exterior -de Madrid, evidentment- torna a atacar, i el Govern no té més remei que actuar. Ja tenim història, ja tenim campanya, ja estem en forma per formatejar ments. Tant se val, que tot sigui una gran mentida.