EL "BLACKBERRY" DE VILADECANS

No saben Vostès fins a quin punt em fastigueja escriure sobre l'ajuntament del poble en el qual visc pacíficament amb la meva família, i que mai he volgut abandonar malgrat les meves "aventures" professionals per Madrid i altres punts de l'Espanya federal en els quals he conegut a molta i bona gent, i en els quals he après que cadascun té un lloc en la vida i que els uns hem d'aprendre dels altres perquè cadascú té alguna cosa valuosa que li és pròpia i útil per a tots. Avui en el nostre diari hauran llegit les aventures d'un polític anomenat Carles Ruiz, que després de rebre una sentència ferma per un acte administratiu menyspreable té ara que enfrontar-se a una altra querella admesa a tràmit pel Jutge, que basada en la sentència anterior li podria suposar a ell i a dos "genis" més una inhabilitació de fins a deu anys de la funció pública. ¿I per què passen aquestes coses? Doncs perquè quan un va per la vida política demanant-li als altres allò tan gastat de "facin Vostès el que jo dic, però no facin el que jo faig", resulta que hi ha qui no es deixa manipular i sorgeix el conflicte. Ara mateix, aquest alcalde de les meves entreteles està ficat a fons en Congrés del PSC, del que diu sortirà membre de la nova executiva de renovació. Una renovació que si escau es limita a fer-se acompanyar per set delegats, triats "democràticament" en una Assemblea tipus PCUS, que són o companys del seu govern municipal, hi ha quatre tinents alcaldes, o càrrecs assalariats de la seva agrupació, inclòs el que porta la "ganga" de l'escoles públiques com a gerent d'una consultoria de la qual cobra religiosament. Si a això afegim que el primer secretari, conegut al poble amb l'àlies de "el conserge", pel seu antic ofici a l'Ajuntament, és un altre dels "triats", doncs ja es podran imaginar que passarà amb aquests vots al Congrés i a qui serviran. Un, que té bona fe, vol pensar que el que ha passat a la Casa del poble de Viladecans és una excepció del comú denominador congressual, perquè si no és així estem davant el major topinada socialista de la nostra breu història democràtica. Com sóc de naturalesa optimista confio que, malgrat aquest mal exemple, escoltarem veus socialistes independents, i que aquestes -nosaltres hem apostat per una dona- es faran notar per sobre dels interessos particulars dels ruizes d'ocasió, que, haver-los, hailos, en tots els partits polítics. Per finalitzar els aclareixo que allò de la Blackberry ho prenc prestat d'un titular de La Vanguardia d'aquest dissabte que deia: "Els joves blackberry fan costat a Navarro amb condicions". Naturalment entre els citats figurava, com no podia ser d'una altra manera, l'actor principal d'aquest article.