Està el meu senyoret el gallec amb les notícies ennuegades, dia sí i dia també. El panorama està negre perquè al mateix temps que suportem una dreta que es frega les mans de gust mentre ens porten cap a una societat dels anys 70, en la qual la majoria de drets estaven per lluitar, el socialisme català camina embardissat en el joc de l'aquí seguim manant els mateixos, o si ho prefereixen, com deia un dels meus col·legues gatuns, aquest és el joc de les cadires sense aixecar el cul, per si de cas.
Al candidat mal·leable, Pere Navarro, ja li han descobert el joc que servidor els va anunciar fa uns dies. A hores d'ara, no queda ningú que dubti que això és una mala representació teatral on Pepe Zaragoza seguirà manant mentre Miquel Iceta, especialitzat en la tècnica de la temptativa, ha pactat amb el candidat mal·leable que sigui Dani Fernández el Secretari d'Organització, encara que molts apostin per l'actual alcalde de Cornellà, que no sembla deixar-se fer perquè hauria d'abandonar l'alcaldia ¡tota una renovació, escoltin!
Clar que aquí no acaba la cosa, ja que els meus col·legues que dormen a les catifes dels passadissos de la Federació de Barcelona m'han explicat que el candidat mal·leable porta diversos dies immers en una espècie de mercadet de productes de segona mà. Em diuen a cau d'orella que allò de Carles Martí anant al Senat no va anar de gratis. El preu: el seu suport a Navarro, que ha de quedar-se, això sí, amb la patata calenta d'acollir en el si de la nova executiva a Jordi Hereu, que s'avorreix en l'oposició. El mateix que el desganat suport de Quim Nadal és producte de la inclusió de ex-alcaldessa de Salt també en el Senat, encara que a l'experimentat Nadal la permuta li ha sortit més barata que a Carles Martí. Els meus ratolins 'coloraos', que es passegen per les agrupacions del PSC, han sentit i vist com l'aparell oferia durant la campanya electoral al susdit per a actes variats; actes que aquest aprofitava per inquirir sobre el candidat preferit i recomanar a l'alcalde de Terrassa com a candidat que havien de preferir.
I en aquest mercadet de segona mà no podien faltar els obiolistes. Un històric urdidor amb exdona tan inútil integral com ell gandul, li ha demanat al mal·leable que la reculli al seu ajuntament malgrat que legalment va quedar interrompuda tota connexió contractual. Cosa que ha obtingut sense problema ¡que cal controlar bé les votacions! Després vindrà el cobrament que li farà el seu garrapata particular, un aprenent de Zaragoza que desitja ser alcalde de Terrassa a través del seu fill. Però això serà una altra història…
El més preocupant, avui, és que en els passadissos del carrer Nicaragua consideren que aquest candidat és el menys dolent que tenen, mentre a les files obiolistes gaudeixen sabent que "el mal·leable" està amb un esglai de mort davant la idea que se'ls descontroli la gent delegada i la votació de l'executiva es faci de forma separada al congrés. I saben que aquests esglais se li poden acumular perquè "El mal·leable" tindrà enfront als corrents i moviments que representen a la gent socialista que vol un partit amb formes democràtiques i socialistes. Sap, també, que s'enfronta al buit de la pèrdua de poder d'un partit que sembla no voler recuperar el socialisme. El socialisme que ell, el candidat, fa molt que va oblidar. Per cert, els recomano la lectura de l'editorial que ha escrit en aquest mateix diari el meu Senyoret sobre l'alcalde del seu poble d'adopció, Viladecans. ¡Teta fina, escoltin! Un breu sobre un subjecte que ja presumeix des de fa diverses setmanes en el seu municipi de càrrec fix a la nova executiva sociata. Cosa que aconseguirà, sense cap dubte. ¿I Montilla? Doncs segons diu el candidat mal·leable a qui el vol sentir: "Està ja amortitzat".
Miauuuuuu….!
