Quantes hores ens passem cada dia enfront de l’ordinador navegant per Internet? Quantes aplicacions noves apareixen basades en Internet? Encara que ens sembli que Internet és un invent recent, en realitat el seu funcionament es basa en idees de finals dels anys 60. Idees que, com tantes altres en el món, són tan senzillament genials que per què voldríem canviar-les?
Paquets: Quan utilitzem un programa que fa servir Internet (p. ex. una missatgeria instantània), la informació que enviem (el text que escrivim, en aquest cas) no es transmet de forma contínua, sinó que es divideix en petits paquets que s’envien de forma independent.
Xarxa Local: Els ordinadors que estan connectats entre ells físicament (p. ex. amb un cable, o amb ones de ràdio wireless) formen xarxes locals. En un primer moment, els paquets d’informació que enviem van a parar a la xarxa local en la qual es troba el nostre ordinador, juntament amb d’altres més. Com surten d’allà?
Passarel·les (Gateways): La clau d’Internet és la capacitat de connectar i enviar paquets entre xarxes distintes. Així, els paquets poden arribar a ordinadors que no es troben en la nostra xarxa local. Allò necessari és que en la nostra xarxa hi hagi una o més màquines que estiguin connectades simultàniament a una altra xarxa. Si enviem els paquets a aquestes passarel·les, elles els podran passar a altres xarxes i haurem fugit ja de la nostra xarxa local.
IP (Internet Protocol): Cada paquet que viatja per Internet duu, com si d’una carta es tractés, la seva adreça d’origen i destinació. Aquesta informació és la que determina quina ruta cal prendre.
Direccions IP: Cada ordinador connectat a Internet té (almenys) una adreça IP que l’identifica. Aquestes adreces es representen amb 4 grups de números separats per punts. L’adreça IP d’un ordinador ha de ser única, com ho és el nostre número de DNI. Algunes màquines poden tenir més d’una adreça IP, com les que es troben connectades a diverses xarxes.
Routers: A Internet no només hi ha connectats ordinadors. Altres dispositius com impressores també poden tenir la seva adreça IP i oferir serveis a través de la xarxa. Entre aquests dispositius, alguns tenen solament la funció passarel·la (connectar xarxes i retransmetre paquets): els routers. Es tracta de màquines dissenyades específicament per a aquesta tasca, de manera que la porten a terme el més ràpid possible.
TCP i UDP: El protocol IP ofereix tan sols la possibilitat bàsica d’enviar i rebre informació. Però se li poden afegir altres protocols que augmenten la seva funcionalitat. Els dos més usats són TCP i UDP. El primer intenta assegurar-se que els paquets arriben a la seva destinació i que ho fan en l’ordre que han sortit, oferint una comunicació més fiable. En canvi, el segon busca un enviament menys costós i més ràpid per a aplicacions en les quals perdre un paquet o patir un petit desordre no és greu (p. ex. En una videoconferència en general no importa que es perdi una imatge, que dura una fracció de segon).
Servidors: La major part de programes que funcionen sobre Internet estan pensats com aplicacions client/servidor. Això significa que existeix una màquina que conté un programa, el servidor, que es dedica a esperar que unes altres, els clients, es connectin a ella i li demanin algun tipus de servei. Aquesta arquitectura resulta ser extremadament flexible i permet tot el ventall d’aplicacions que funcionen sobre Internet. Sovint, aquests servidors es troben en ordinadors dissenyats específicament per a això, que reben també el nom de servidors. Els enginyers tracten d’aconseguir servidors que puguin atendre el màxim de peticions en el mínim de temps possible.
Comments are closed.