"Carlos Ruiz ets un delinqüent"

--Per què has presentat aquesta querella?
-- El motiu ha estat la resposta a uns contenciosos que havia posat a uns comportaments del tot irregulars de l'alcalde de Viladecans amb la meva substitució i el nomenament d'un altre cap de la Policia Local. L'alcalde de Viladecans em va substituir adduint que volia fer un nou canvi, un nou rumb a la policia local. Jo sóc un funcionari policial de l'estat que pertanyo al Cos Nacional de Policia que vaig venir fa 20 anys per a l'ajuntament a petició del propi alcalde anterior i jo penso que després de 20 anys estaven contents amb la meva labor. Fins llavors Viladecans era un poble tranquil, amb una delinqüència controlada i durant els anys que jo vaig estar al càrrec, la Policia va passar absolutament desapercebuda. Vaig tenir la responsabilitat de portar la seguretat dels Jocs Olímpics que van ser un èxit. Jo no vaig tenir cap conat de problema amb l'Ajuntament i amb els regidors de l'oposició m'he portat sempre bé.

--I quan van començar a canviar les coses?
-- Quan va entrar a l'ajuntament el nou alcalde, Carlos Ruiz, va començar el pressing . Des del primer moment ja no despatxava amb l'alcalde i havia de reunir-me amb el regidor i no amb l'alcalde. Jo tenia la potestat de dirigir-me directament a l'alcalde . I vaig començar a observar un canvi radical en el comportament d'aquest cap a mi. Hem va arribar a dir que "m'havia de marxar" i jo no veia el motiu pel qual m'havia de marxar perquè jo era un funcionari, no un càrrec de confiança, i si volia donar-li un nou rumb o canvi a la Policia Municipal jo estava disposat a fer-ho. Dins de la meva potestat estava fer tot el que el meu alcalde ordenés respecte a la Policia. I és que encara que els alcaldes canviïn els funcionaris segueixen estant en el seu lloc. Perquè els funcionaris, som funcionaris amb aquest alcalde i amb el qual venja a substituir-ho. I per tant si no hi havia un altre motiu no sé. Fins que em vaig assabentar que el motiu era que volia posar a una altra persona. I que a més ja venia rebotat de diversos ajuntaments. Mentre que jo quan vaig passar a la Policia Local de Viladecans no he estat a cap altre ajuntament.


--Però corregeix-me si m'equivoco, Alfonso, aquest nou alcalde del que parles, Carlos Ruiz, també era regidor de l'antic govern, no?
-- Aquest alcalde formava part de l'equip de govern de l'anterior alcalde. Des que jo vaig ingressar en la policia l'any 92, per fer-me càrrec de la Policia Local de Viladecans aquest senyor formava part de l'equip de Govern. De fet el meu càrrec va ser aprovat per unanimitat de tots els regidors en el Ple Municipal. Jo vaig entrar com a agregat, posteriorment vaig fer les meves oposicions, em vaig fer funcionari i vaig ser nomenat Cap de la Policia Local. I mai vaig tenir el més mínima ensopegada amb aquest alcalde, amb Carlos Ruiz.

--Per què creus llavors que Carlos Ruiz va realitzar una persecució amb tu?
--Jo he sofert una persecució en tota regla i a més ho he pogut constatar amb documents en la querella que he presentat i en les querelles administratives perquè a mi em va destituir del càrrec, per l'article 25 i punt. Malgrat que el Secretari li va advertir de la ilicitud de l'acte. Però des de la meva única opinió, jo he observat que des que es va fer càrrec de l'alcaldia, tots aquells funcionaris que havíem format part d'una forma directa del govern anterior acabem al carrer. Jo em vaig anar al carrer. Tota la gent que feia olor una mica a l'antic govern, no sé per què ens va fer la vida impossible, ens va tractar de mala manera. A mi va convidar a marxar-me i com li vaig dir que no doncs al final em va fer fóra i no sé per què però aquesta és una apreciació meva.

--És a dir, el teu no és un cas aïllat a l'Ajuntament de Viladecans sinó que és una manera d'actuar de l'actual alcalde?
--Jo no puc dir noms, perquè ja no estic dins de l'Ajuntament, però sí que m'arriben informacions per altres llocs de funcionaris que ho estan passant malament, que la gent no està contenta amb la forma d'actuar, la forma de dirigir el govern. I això si que ho sento. No puc dir ara noms perquè temo que pugui passar-los el que jo he sofert en les meves carns. Jo tractava des dels auxiliars fins a a els arquitectes . I amb els funcionaris de totes les escales m'he portat perfectament bé. I a més amb els regidors de l'oposició. I a més al meu em volia molt la gent. I cada vegada que em veuen al carrer em recolzen. Jo també comprenc la situació en la qual es troben ells i que no poden fer una altra cosa, perquè clar, el que té el poder és el que té la paella pel mànec i pot fer molt dany. I a mi m'ha fet molt dany.

--I com vas defensar els teus drets?
--El primer vaig tenir el suport incondicional de la meva família. Jo tinc a la meva dona que és funcionària i gràcies a ella hem arribat fins al dia d'avui. Perquè jo, va arribar un moment que estava tan cansant, tan cansat... Perquè el que té la justícia és que és tot molt lent, tot molt lent. I l'administració de vegades s'aprofita d'aquesta lentitud de la Justícia . Però quan veus com abusen de tu, que cometen amb tu una salvatjada tan gran amb la teva vida. El que no pots fer és anar a tirar-li un tir a ningú. I has de defensar-te com estableix la llei. I la llei estableix unes pautes per seguir un contenciós i aquest procés triga molt. I a més no tots els funcionaris que sofreixen actualment persecucions, en molts casos es queden aquí perquè no tenen la potestat de la solvència econòmica amb la qual jo en aquell moment em vaig trobar. Perquè per poder pledejar contra l'administració també cal tenir diners. Cal portar un advocat i un procurador i tenir diners per anar aguantant . I no tots els funcionaris poden fer això. I funcionaris en escales més baixa a la meva, han d'aguantar les que li tirin. I actualment al meu em consta que hi ha molts funcionaris d'aquest Ajuntament que ho estan passant malament. Jo conec a una noia que estava fent oposicions a aquest Ajuntament, que la van suspendre, doncs com va dir una vegada una senyora, "doncs perquè era lletja" i així sense més. Quan anava en les oposicions de número u. De número u. Això passa en aquest ajuntament.

--Com descriuries el que et van fer a tu?
--El que van fer amb mi va ser una salvatjada. Perquè això va arribar a ser una casa de carretes, sense sentit cap. I sobretot quan es va marxar el Secretari de l'Ajuntament, que era el que els obligava a ajustar-se a la Llei. Perquè els Secretaris estan aquí per seguir la legalitat i dir-li no al Polític si cal dir-li-ho. Com jo vaig haver de dir no, a algunes coses que em demanaven. I com això no es pot fer no es fa, li agradi o no al polític. I clar si el senyor que mana és un cretino complet, i no és un professional de la política i no fa cas a ningú, així està passant el que està passant no solament aquí sinó en altres llocs, que cada dia ens aixequem amb un escàndol més. I pansa perquè s'estan saltant als funcionaris l'obligació dels quals és a dir les coses clares i que es facin les coses com Déu mana. Els secretaris de l'Ajuntament són funcionaris de l'Estat, i són els que han de dir que això o allò no es pot fer. I si els funcionaris municipals funcionessin d'aquesta forma no passarien les coses que estan passant. I no ho dic jo, sinó que ho diuen tots els periòdics de totes les ideologies, de dretes o d'esquerres, cada dia surt a la llum un escàndol. I no és solament un, sinó que són tots. I el que no la fa és que no ho ha pogut fer encara. I si hi ha algun partit que presumeix que no ha fet gens és perquè no ha manat. I est és el meu punt de vista. I com jo pensen molts funcionaris en aquest país. Estem per servir als ciutadans estigui el polític de torn que estigui.

--I quins suports vas rebre llavors?
--Cap, ni tan sols dels Sindicats tampoc, que tant afirmen que defensen als treballadors. Almenys als de la meva categoria i el meu nivell no els defensen. Encara que després pel carrer que donin la raó, la veritat és que en aquell moment no van fer gens. I això vulguis o no et va creant un estat d'ansietat i això és verídic. Perquè explica que jo solament tenia el suport de la meva dona. I tot això va passar perquè no li vaig fer cas a ella.

--Ara des de fa un any tens reconeguda la incapacitat…
--Tinc reconeguda la incapacitat permanent i absoluta

--I tot el que has sofert per aquest assumpte és el que t'ha portat a no poder treballar?
--És que ara no puc treballar en res. Perquè cada vegada que parlo d'aquest tema, se'm dispara la tensió, els nervis. Se m'ha creat segons el dermatólogo una dermatitis atópica per aquest estrès i ansietat. I et diré una mica més, un Cap de la Policia, ha de tenir el cap molt fred i els peus calents. I no pot alterar-se, no pot discutir, perquè de vegades has de donar unes ordenis des de la serenitat més absoluta. Perquè en el nostre ofici portem una pistola. Jo porto un arma, i bé una discussió, una ordre mal donada o malament interpretada per la meva banda podíem acabar com el Rosari de l'Aurora. Per això jo no podia manar una Guàrdia Urbana i tampoc permetre quedar-me de segon. Jo vaig baixar a la Guàrdia Urbana amb la condició de ser Cap de la Guàrdia Urbana sinó no baixava, m'hagués quedat on estava. De fet en la meva oposició figura, Inspector Cap de la Guàrdia Urbana de Viladecans. Sinó fos està categoria jo no baixava jo em quedava en la meva categoria, on estava. Jo vaig deixar el comandament d'una Comissaria per passar a ser Cap de la Policia Local. I després de tants anys, em tractaven així, acabar de segon. ¿Però per què?. ¿Per què no tinc capacitat?. Jo tinc la carrera d'Advocat, la titulació en Criminologia i moltes coses més per la Prefectura General de l'Estat. Jo podia ser el Cap Superior de Catalunya i no obstant això no podia ser el Cap de la Polícia Local d'aquest poble. I això és una mica contradictori.

--Què vols aconseguir amb aquesta querella?
--Jo no haig de sortir per la porta de darrere de l'Ajuntament perquè jo no vaig fer gens irregular. Jo tinc un expedient immaculat. El que ha fet alguna cosa irregular, és algú que està aquí fent-se passar d'Alcalde. Encara que ho hagin escollit els ciutadans, perquè de vegades cal donar lliçons als polítics. I jo com tinc la sort de tenir una capacitat d'intel·lecte i una capacitat de resposta econòmica, vull que el castiguin. Vull que li diguin: "Vostè no val per ser Alcalde". I vull asseure precedent, perquè hi ha gent en aquest Ajuntament que ho està passant molt mal, molt mal. I això és principalment perquè l'Autoritat Principal consenteix que se'ls tracti així. I no tots els funcionaris tenen la possibilitat econòmica que jo he tingut. Jo era un funcionari de categoria molt elevada. I molts d'ells que no poden fer el que jo estic fent, perquè no tenen aquesta solvència econòmica. I vull donar-li un escarment. Vull que això serveixi d'escarment, perquè a aquest senyor ho tirin de ser Alcalde, l'autoritat judicial, ja que si el partit al que pertany no ho vol tirar, fent cas omís a aquests advertiments. I això és el que m'he proposat fer. Perquè ja és una satisfacció personal que tothom sàpiga que hi ha un límit que no es pot traspassar. I aquest alcalde es va passar el límit per tots els costats.

-- Què passaria ara mateix si Carlos Ruiz recapacitara i et demanés arribar a un acord?
--No hi ha acord. Jo he presentat una querella criminal contra l'alcalde i demano que li castiguin per prevaricació continuada i nomenament il·legal de funcionaris. Però jo tinc una altra demanda contra l'Ajuntament, on defenso els drets que ells m'han fet perdre. Ara estic jubilat i m'han destrossat la vida vuit anys abans de la meva jubilació. Jo no havia de jubilar-me per malalt. Jo havia d'acabar la meva vida laboral i als 65 anys jubilar-me. Però estigui impass de vuit anys m'ha provocat un minvament econòmic, m'han causat un dany crematístic. I aquí tinc una demanda interposada per una quantia de diners. Però la querella no s'esmena amb res. Al meu em poden posar diners damunt de la querella i no ho vaig a acceptar. Perquè el meu honor està per sobre dels diners.

-- Quan et consideraràs satisfet?
--Em consideraré satisfet quan el jutge dicti sentència en contra de Carlos Ruiz i de les persones que li van recolzar. Perquè hi ha persones que si no s'haguessin brindat a fer les irregularitats que fan els polítics de vegades, no podien fer-ho per molt que vulguin. I en aquest sentit el Secretari de l'Ajuntament, va fer bé les coses, l'hi va dir a l'Alcalde per escrit, i a més l'hi va comunicar també per escrit als caps de llista de tots els partits del consistori, perquè ells també sabessin el que estava passant. I el secretari que li va substituir també va advertir a l'Alcalde de les bestialidades que estava cometent i ho han defrenestado.

--Amb el que van quedant molts més cadàvers pel camí, no?
--Sí. Per això vull amb aquesta querella un escarment perquè la gent sàpiga el que no es pot permetre. Nosaltres remetem una carta tant a Madrid com a Barcelona al partit d'aquest senyor, i no vam obtenir cap resposta. No ens van dir, gens. I jo ara no puc votar a una persona que em va fer tant dany. En altres eleccions si vot a aquest partit, però en aquest municipi no ho faig. I tinc amics en aquest partit, que són meravellosos.

--Per què tu li vas donar alguna opció a l'Alcalde abans que fer-te fora?
--L'Alcalde volia posar a una altra persona i jo li vaig proposar que em mantingués la categoria professional i em posés en un altre lloc, perquè si li sortia malament la nova persona podia recuperar-me en qualsevol moment. Però al meu em va dir textualment en el seu despatx que "no em volia a l'Ajuntament". Per això jo vull preguntar-li davant del jutge, per què no em vol ell a l'Ajuntament? Que ho digui perquè no.

--Vols saber la raó per la qual no et va voler Carlos Ruiz a l'Ajuntament?
--Jo vull saber-ho, i que el condemnin. A més va aprofitar que m'anava de vacances per retirar totes les meves coses del meu despatx.

--Està instaurada en aquest Ajuntament de Viladecans una Llei de la por?
--Sí, exactament.

--I què li diries a l'alcalde si guanyessis aquesta querella?
--Delinqüent, simplement li cridaria delinqüent. Ets un delinqüent i mereixes el que t'ha passat. I en el terme col·loquial en l'àmbit policial als delinqüents els diem xorizos. Jo li diria xorizo, delinqüent. I no li escopiria perquè el meu escupitajo té més categoria que ell.