El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Vilardell, ha reclamat aquest dijous una redefinició de la cartera de serveis sanitaris en funció de criteris de cost-efectivitat, fruit de l'anàlisi d'una agència d'avaluació independent, que podria descartar algunes prestacions existents i afegir altres de noves efectives.
Des de fa uns mesos el COMB ha promogut el Fòrum de la Professió Mèdica, que ha recollit l'opinió de 320 facultatius que han elaborat propostes per a la sostenibilitat i millora del sistema sanitari públic, entre les quals hi ha la redefinició de la cartera, sobre la qual Vilardell ha comentat que falta introduir més coses de les quals sobren.
En el document, els metges també reclamen que una agència d'avaluació s'encarregui de descriure guies de pràctica clínica universals no esbiaixades pels interessos de la indústria per protocol·litzar l'actuació mèdica adequada per a les diverses molèsties.
El text, que s'assembla molt al Pla de Salut de la Generalitat presentat aquesta setmana, posa sobre la taula la necessitat d'arribar a un gran pacte d'Estat sobre recursos i finançament i l'establiment d'una cartera de serveis bàsica igual per a totes les comunitats.
Segons el vicepresident del COMB, Jaume Padrós, el gran pacte hauria de ser semblant al de Toledo sobre el manteniment de les pensions, i integrar associacions, polítics, agents i ciutadans.
Vilardell i Padrós s'han felicitat per la coincidència amb el pla sanitari del Govern, que s'ha elaborat en paral·lel, però han recordat que el Col·legi s'ha mostrat crític amb les retallades que, segons Vilardell, han introduït mesures precipitades que "no passa res per fer enrere".
En termes generals, el Fòrum de la Professió Mèdica, que continuarà el seu debat d'aportacions per al sistema, demana que una reordenació del mapa sanitari, posant especial accent que cap territori quedi desproveït d'atenció sanitària i que no es generin desigualtats.
A més, reclama una reordenació dels serveis d'alta complexitat sense que es donin desequilibris territorials i augmentar el paper de l'atenció primària com a porta d'entrada al sistema sanitari i que el malalt eviti pelegrinatges innecessaris.
Entre les propostes, també es troba una xarxa d'atenció mental única i un pla estratègic de la docència perquè els programes dels metges interns residents (MIR) en formació es puguin complir bé.
Després de demanar un nombre més gran de llits de subaguts i una coordinació més gran entre la gestió sanitària i social, Vilardell ha evidenciat la necessitat de més recursos financers per al sistema, si bé no s'ha decantat per cap, en espera que ho facin els polítics.
Sobre la proposta de la Generalitat d'aplicar una taxa per recepta farmacèutica a partir del 2012, s'ha limitat a reiterar que aquesta mesura ha de tenir en compte les rendes més baixes.
Els dos dirigents del COMB han apel·lat la responsabilitat perquè no es perdi l'"element de confiança" entre el sistema sanitari i els professionals, i han defensat que el metge necessita un marc d'estabilitat i tranquil·litat per treballar i generar un clima de confiança.
"El metge pot estar trist", però sempre actua per prestar la màxima qualitat en l'assistència, ha exemplificat l'assessor del Govern en matèria sanitària i autor del llibre 'Ser metge'.
Aquest ha demanat que es tingui en compte que els metges han assumit ja molts sacrificis salarials, en forma de reducció del sou i complements pel tancament de quiròfans a la tarda, tenint en compte també que els sanitaris catalans tenen un dels sous base més baixos d'Espanya i Europa.
