La legislatura que ara comença té molts deures per fer i cap pot ser ajornat. És cert que el gran problema immediat és com superar la crisi econòmica i com crear llocs de treball que alleugereixin l’insuportable atur que patim. I a això dedicarem els màxims esforços, però hi ha moltes altres batalles que també s’han de plantejar d’immediat si no volem veure com la desafecció política continua creixent. En aquest àmbit, una de les assignatures pendents des de l’aprovació de la Constitució és la funció del Senat.
Puc parlar amb coneixement de causa. Com a senadora i portaveu adjunta primera de CiU a la Cambra Alta, tinc molt clar que en l’actualitat el Senat és lluny de ser el que hauria de ser, és a dir, la cambra territorial per excel•lència.
La deixadesa dels successius governs, tant del PP com del PSOE, ha anat ajornant la seva reforma que ompliria de sentit el Senat i que permetria que l’esperit de la Constitució quedés ben plasmat en aquesta institució. El gran obstacle segueix sent que tant el PSOE com el PP mai s’han cregut massa això de l’Espanya plurinacional per més que la Constitució així ho apunti. La seva política sempre ha estat la d’aigualir les diferents nacionalitats històriques que existeixen a Espanya amb la coneguda formula del cafè per a tothom. I és clar, per aquest motiu l’actual format del Senat ja els va bé.
Per tant, aquests propers quatre anys han de servir per donar al Senat la importància que ja té en tots els estats del món que no han volgut fer del centralisme la seva identitat. Estats Units o Alemanya en són un clar exemple.
En el seu discurs de presa de possessió, el nou president de la cambra, Pio García-Escudero, es va comprometre a portar endavant aquest repte amb diàleg i amb la col•laboració de tots els grups parlamentaris. Des de CiU li estenem la mà per ajudar-lo a construir un Senat fort, respectat i, sobretot, amb un marcat caràcter territorial. Des d’avui mateix lluitarem perquè sigui així.
Eva Parera, portaveu adjunta primera de CiU al Senat
