Diumenge, 18 de desembre de 2011 | 13:39
Vostè es troba a: Inici > L'opinió de l'editor >

EL CONGRÉS DEL PSC

Llegir edició en: ESPAÑOL | ENGLISH
Versió Mòbil Subscriu-te al butlletí Subscriu-te als rss Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter
Manuel Fernando González
EL CONGRÉS DEL PSC
Manuel Fernando González
15/12/2011 19:43
Avui és dia de Congrés en el PSC. És el número dotze d'una història que s'inicia, com gairebé tothom sap, el 16 de juliol de 1978, mitjançant la fusió dels tres partits socialistes existents durant la Transició a Catalunya, o sigui, els catalanistes PSC-C i PSC-R amb la Federació Catalana del PSOE. Fruit d'aquest històric pacte va néixer una formació independent del PSOE que es va definir ideològicament com socialdemòcrata i catalanista que propugnaria públicament el Federalisme democràtic i formaria grup parlamentari a Madrid i a Brussel·les amb els socialistes espanyols, una cosa que en aquest nou Congrés podria posar-se en qüestió o modificar-se parcialment.

Així les coses, de moment, hi ha tres candidats disposats a aconseguir la primera secretaria del partit, i un quart que diu que se'n retira. Com els Congressos són sobirans, en aquest, a priori, pot passar qualsevol cosa. Des que surti un nou nom per aclamació majoritària al fet que Pere Navarro culmini amb èxit, des de la seva posició de favorit, el recorregut de pactes que li falten per ser l'escollit. En les últimes hores Àngel Ros ha rebut el suport de l'ex Conseller Castells i de la no militant socialista Diana Garrigosa, a la qual acompanya en la decisió el seu marit, l'ex President Maragall. Són posicions ja esperades, com les quals li donaran els ex Consellers Ernest Maragall, Marina Geli i Montserrat Tura, tots ells en l'ocàs de les seves respectives carreres polítiques, però que mantenen el seu espai de poder apalancats en el Grup socialista del Parlament, que haguessin d'haver abandonat els seus privilegis quan Montilla va deixar el seu escó perquè li seguissin aquells que havien compartit amb ell les responsabilitats de Govern... Exemple que tampoc va seguir l'ex alcalde Girona Quim Nadal, qui, en la nova conjuntura, s'ha posicionat al costat de Navarro, se suposa, que per seguir sent el líder de la lleial oposició en la cambra catalana. La veritat és que el Grup ha perdut l'oportunitat de renovar-se a fons amb la marxa dels ja citats o d'uns altres que porten tota la vida, com Higini Clotas, que en situacions com aquesta guarden un profund silenci i procuren passar desapercebuts. Raimon Obiols, ja se sap, vol conservar la seva quota de poder a través del més bel·ligerant dels candidats, Joan Ignasi Elena. Ja veurem si els pactes li surten com l'històric dirigent espera.

I si en el Parlament, com hem vist, no hi ha hagut la renovació esperada, ¿per què va a haver-hi refundació en aquest Congrés? Doncs perquè mai s'ha de perdre l'esperança, però també perquè el primer secretari sortint torna a demanar als quals ja "estan amortitzats políticament" que facin un pas enrere i aquesta vegada ho fa amb el suport d'un Secretari d'Organització anomenat José Zaragoza, que ha dit també públicament que ell no es posiciona amb ningú i que el Congrés és sobirà. I encara que els seus acèrrims detractors no li concedeixin el crèdit polític que tal declaració suposa, la seva ha estat possiblement una decisió inesperada i valenta. El treball que l'espera en el Congrés dels Diputats a Madrid és considerable i només falta saber si ho haurà de desenvolupar en un grup propi o en un altre fratern, però mediatitzat per les excepcions que estableixi aquest "XII Congrés". I d'aquestes desconfiances neix la idea d'alguns de separar l'elecció del primer secretari de la dels membres de la seva executiva, una baralla real en la qual tenen molt interès els que s'autodenominen a si mateixos, i en exclusiva política, catalanistes, que pensen que Zaragoza seguirà manant a través d'un testaferro que, per descomptat, comptarà amb el suport de capitans, alcaldes blackberrys i aparell sortint.

Aquesta, segurament, serà la gran baralla que veurem a partir d'avui, que tant de bo es tanqui sense vencedors ni vençuts i amb el missatge clar que el socialisme català entén el missatge que li ha enviat la societat i que està disposat a renovar-se i a rectificar.


Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
Envia'ns el teu comentari
*
*

* Camps obligatoris
CatalunyaPress - Ronda Universitat 12, 7ª Planta -08007 Barcelona - Tlf (34) 93 301 05 12 - redaccio@catalunyapress.cat | www.catalunyapress.cat
RESERVATS TOTS ELS DRETS. EDITAT PER ORNA COMUNICACIÓN SL | Mapa Web
Inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona al tom 39480, foli 12, full B347324, Inscripció 1