Assenyalar el destí i la trajectòria hauria de ser la feina dels polítics a l’actual moment, tot i que sembla que no la saben fer i la defugen per la drecera amputant les cames del caminant. Tallar i retallar fins a dessagnar la capacitat de compra i anihilar la demanda, esdevé un pronòstic dolent per les empreses i per les persones. Trencar les expectatives sense oferir-ne d’altres només pot confondre i conduir al caos econòmic. El cercle viciós a la grega ja el coneixem.

El Japó va mostrar un camí, lent però molt menys traumàtic, que el que es pretén amb la confusió brussel·lesa servidora d’Alemanya. No és que no calgui corregir els fastuosos desequilibris econòmics, però, una vegada no es va triar aquest camí als inicis de la crisi, ara cal dilatar el període dels ajustos o se’ns anirà tot en orris. Val més 20 anys de fer la viu-viu sense creixements espectaculars, que arrasar l’economia domèstica i fer retrocedir l'esperança de vida com els hi va tocar als russos.

Respecte a l’endeutament, cal anar-lo absorbint i refinançant-lo en allò necessari amb programes d’endeutament adquirit per l’estalvi dels nacionals, reduint progressivament la pressió dels inversors estrangers. D’altra banda, aquests inversors, una vegada les agències de qualificació hagin rebaixat els deutes públics de la majoria dels països fins ara de confiança per a ells, s’hauran de conformar i invertir amb la qualificació que sigui o no invertir gens (la negació de la seva raó de ser). Respecte al diferencial de tipus d’interès entre préstecs i dipòsits, mantingut artificiosament des del Banc Central Europeu per salvar el sistema financer no suposa problemes greus de moment tot i penalitzar l’estalvi.

Ho vulguin o no, els ajustos pendents cauen del cantó de l’aparell polític i de les grans empreses, que encara no ha patit les conseqüències de la crisi. I també dels pensionistes, incomparablement millor tractats que els aturats, i no diguem si han estat prejubilats del sistema financer o d’alguna empresa de subministraments, beneficiats fins ara molt per sobre de la mitjana. Predicar amb l’exemple i no pas regalar indults com han fet el Govern del PSOE fóra un complement que la població agrairia als polítics.