Instruccions per a un Nadal amb seny (i de pas tot l’any)
Compulsió crònica
Anna Maria Villalonga
16/12/2011
23:52
Crec que no hi ha dubte. Atesa la situació que ens envolta, cal posar seny en tot allò que fem. Mentre la publicitat a la tele (i a tot arreu) continua el seu habitual bombardeig d’anuncis com si no passés res, som nosaltres (els resignants ciutadans, el poble, els consumidors) els qui ens veiem obligats a demostrar que tenim el cap ben col•locat. És per això que, sense cap voluntat alliçonadora per part meva, sinó més aviat com una reflexió personal, he decidit apuntar tot un seguit de normes que seria bo seguir.
- Tema perfums. He perdut el compte dels anuncis de fragàncies, colònies i perfums que pretenen encolomar-nos. Sembla que és d’obligat compliment fer una olor espatarrant. Si no és així, no ets ningú. Ha de ser un perfum de nom rebuscat, presentat en llengua estrangera i que sigui molt car. Preferiblement francès, és clar. Jo, com a alternativa, proposo llegir o rellegir “El perfum” de Patrick Süskind. Hi surt París, un sol exemplar serveix per a molts consumidors, no caduca, no s’evapora i alimenta el propi esperit, no les narius de la gent que tens a prop (la qual cosa, tot sigui dit, por ser una tortura).
- Tema joies i rellotges. Anuncis relluents de dones de bandera, amb vestits de nit estretíssims i submergides en pampallugues paranormals (tot i que algunes comencen a estar una mica tronades i remasteritzades. Les dones, vull dir, no les pampallugues: NK, sense anar més lluny). Doncs bé, jo advoco pel nostre rellotget de tota la vida, amb la seva bonica corretja que es pot canviar per quatre duros (perdoneu l’anacronisme nostàlgic) quan es fa malbé. Apa, que per veure l’hora no calen més lluminàries del compte. I així no sap tan greu si se’t mulla, se’t perd o te’l foten al metro.
- Tema teca. Dolços, torrons, bombons amb ametlles enganxades popularitzats per exmodels nostrades, polvorons, xocolates. Que si “vuelve a casa vuelve”, que si “El Lobo qué buen turrón”. Però si tot això engreixa de mala manera, fa colesterol i embussa les artèries! No dic jo que no estigui bé consumir-ne una mica, és clar. És Nadal. Però els excessos no ens menen a res de bo i només promouen un canvi de talla de pantalons. Siguem prudents en la ingesta.
- Cava/xampany. Ai, “con la Iglesia hemos topado”: Això fa de mal discutir, perquè unes festes sense cava no són res. Però sempre en podem moderar l’ús, per bé del fetge, la butxaca i la seguretat vial. Jo sóc partidària dels vins i caves de qualitat, però consumits amb el cap ben centrat. Em sembla una bona mesura. I, sobretot, no m’agraden gens alguns espots publicitaris. Algú ho havia de dir.
- Tema telefonia/noves tecnologies/informàtica/consoles. Buf. Sobre això en podríem escriure un llibre sencer. En depenem tant tots plegats! No sabem viure sense el darrer I... (ipod, ipad, iphone), sense la darrera blackberry, sense la consola d’última generació, sense el portàtil més sofisticat... (jo la primera: em confesso culpable en nom de l’honestedat i del seny que invoco). Tanmateix, potser caldrà analitzar quines necessitats tenim veritablement i actuar en conseqüència. No tothom dóna el mateix ús a les mateixes andròmines. Per tant, abans de substituir el model antic... plantegem-nos quina utilitat pensem donar a la nova adquisició. Si no en trobem cap, serà millor que ens esperem. Encara que faci mal. Hem de ser forts!
- Joguines. Pedra de toc de tot plegat. Amb l’excusa de fer feliços els nens, els pares, avis, tiets, padrins i altres tanoques de la família, perdem l’oremus un any rere un altre. Després, les criatures juguen amb un tros de paper i una capsa de sabates (tret de la consola, és clar, amb això hi juguen tots). En fi. Que no ens tornem bojos, que no ens “desmadrem”. Que al final les capses i capsetes de trens, puzles, nines, soldats, gasolineres, cotxes, camions, dinosaures, “màsters del universo” i madelmans (es nota que no estic al dia?) representen un malson en els nostres reduïts pisets de ciutat. Posem-nos fre a nosaltres mateixos. I, sobretot, no oblidem els llibres, que, d’això, mai no en sobren.
En fi, estimats lectors, la cosa es podria allargar molt més. Evidentment, no s’escau. Els articles tenen una extensió limitada. Tanmateix, sí que voldria concloure amb un consell que em prenc (i així ho espero de la vostra part) molt seriosament:
No regaleu animalons per Nadal o per Reis. Tenir un animal a casa és una responsabilitat seriosa, que ha de ser meditada. Només si esteu disposats a fer tot el que pertoca, és el moment de tenir-ne. Un animal no és un objecte ni una joguina. És un ésser viu amb necessitats i sentiments. Si no ho teniu molt clar, no regaleu ni compreu animals.
Moltes gràcies.
