Vam encertar amb Guindos com a Ministre d'Economia i hem fallat amb Jorge Fernández, amb allò de que el farien President del Congrés, càrrec que va ocupar el que menys s'ho esperava. El resultat final ha estat molt pitjor de l'esperat, ja que el convers a l'OPUS i major del clan dels Dalton catalans, serà qui sàpiga, a partir d'ara, dels secrets de l'Estat, la qual cosa a un li sembla especialment perillós. Suposem que l'oració serà la base de la seva estratègia per aconseguir que ETA deixi les armes. D'altra banda, estan els que havien d'estar menys González Pons, que es queda fora. El loby Lomana-Pique-Pons surt mal parat d'aquesta primera lluita pel poder popular i encara que ningú ho digui, "al somriure del nou règim" li han passat factura les seves possibles vinculacions al Clan Urdangarin, conegudes recentment. Donya Soraya serà Vicepresidenta i portaveu del Govern i ens donarà als periodistes més crítics nombrosos dies de glòria professional. El pitjor de tot ha estat l'infumable gest del nou President, que no ha admès preguntes després de la lectura de la llista dels seus Ministres. Per als col·legues madrilenys ha estat especialment dolorós, perquè precisament fa uns dies la nova Presidenta de l'Associació de la Premsa de Madrid va posar l'accent en el seu discurs d'investidura a aquesta mania que han adquirit alguns polítics de deixar als periodistes amb la pregunta en els llavis, picant, d'aquesta forma, la llibertat d'expressió, ja de per si bastant deteriorada. Si Rajoy va a continuar per aquesta senda, anem malament i pitjor acabarem. Quina legislatura ens espera.
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
