La Litúrgia de la Paraula ens presenta, al meu entendre una evolució des de la família nuclear de l’antic testament fins a la família universal. I així a Siràcida se’ns parla de les relacions entre els fills i filles i el pare i la mare, per continuar en la carta als Colossencs escoltant la recomanació de St. Pau de revestir-nos dels sentiments de bondat, humilitat, dolcesa, paciència, perdó, i per damunt de tot de l’amor que tot ho lliga i perfecciona.

Aquesta recomanació està clar que no sols va dirigida a la família nuclear sinó a tota la família humana i per tant a qualsevol model de família. Com deia el Manifest del III Congrés de Cristianisme al Segle XXI, dedicat a la família “D’un model tradicional basat fonamentalment en el patriarcat i la reproducció, s’està passant a un model relacional, que privilegia la qualitat de les relacions internes en el si de la unitat familiar.

És per això que voldríem que com Església la nostra mirada no fos inquisidora, sinó acollidora; que les nostres mans no assenyalessin amb el dit, sinó que encoratgessin; que els nostres peus no servissin per trepitjar, sinó per caminar al costat” I acaba el manifest “perquè només l’amor defineix la família. Un amor en comunió que es fa lliurament, do, gest, fidelitat, compromís, paraula, llibertat, felicitat”.

Està clar que aquest amor que tot ho lliga i perfecciona i que es fa lliurament, ens ha de motivar  a  dialogar, entendre, acompanyar i estimar no sols a qualsevol persona del planeta, sinó també i  en especial a aquelles persones,  que per les causes que siguin, no responen al model únic de família  que es vol presentar com l’únic religiosament correcte.

Per acabar recordem que la mare i els germans de Jesús, son els qui escolten la Paraula de Déu i la compleixen. Intentem construir i formar part d’aquesta família, primícia del Regne que ens espera. 
           
Angelina i Josep M.
Comunitat de Sant Ildefons