Bloc de Pia Bosch

Per molts dels nostres amics, aquest és el millor vídeo dels que hem fet durant la campanya. I a vosaltres, què us sembla?

comparteix aquest post

Podeu veure clicant aquí el vídeo de l’entrevista que em va fer Josep Cuní a “Els matins de TV3″ el matí del 23 de maig, el “dia després” de les eleccions municipals

comparteix aquest post

La millor campanya, amb la millor candidatura i el millor equip, … en el pitjor dels moments. Així m’ha resumit avui una bona amiga la seva impressió sobre la campanya i el resultat electoral que hem fet a Girona des del PSC enguany.

A l’espera d’anar acabant l’anàlisi acurada dels resultats taula a taula, ara que acaba d’acabar el recompte oficial, crec que deu tenir força raó, perquè no paro de trobar-me gent que em parla en aquests mateixos termes. En tot cas, si d’algú no és responsabilitat el resultat assolit, és de l’equip de campanya,  que es mereix un homenatge i un reconeixement:

Moltes gràcies a tots i a totes!.- Aquest seguirà essent el secret de la feina que farem partir d’ara. Això tot just comença. Ara ho podrem fer, des de l’oposició,  amb la calma i la tranquilitat que ens han mancat en aquests 5 mesos de marató de campanya!

CONTINUAREM SUMANT PER TREBALLAR PEL FUTUR DE GIRONA.

comparteix aquest post

El divendres passat l'amic Francesc m'explicava, en acabar el míting de Girona, que l'acte li havia recordat molt als seus avis. Tots dos eren gent senzilla i socialista que havien viscut els temps difícils de la Guerra civil i la duríssima postguerra. Quan va acabar la dictadura i van poder, finalment, exercir el seu dret de vot, les eleccions, em deia, eren per ells un dia de gran festa. Preparaven amb cura el seu vot dies abans i el dia de les votacions es mudaven, s'endiumenjaven, i esperaven que ell els anés a buscar amb el cotxe . Anar a votar i poder votar socialista, era per ells una festa major que s'esperaven i gaudien enormement.  L'àvia, em deia, (a qui jo vaig tenir la sort de conèixer) hauria estat feliç de poder-te votar.

Avui és un d'aquests dies de festa en què queda més clar que mai que l’opinió de tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes, arribat el moment decisiu, val exactament igual, rics o pobres, homes o dones, joves o vells, obrers o pagesos, savis de l’acadèmia o savis de la vida, artistes o artesans, religiosos o agnòstics o ateus, llestos o no tan llestos, xerraires o meditatius…. Aquesta és precisament la grandesa de la democràcia.

Mentre,  hi ha assemblees als nostres carrers. Són àgores del comú,  la deliberació lliure i oberta de la qual va néixer la democràcia. Són llocs on, segurament,  la democràcia es regenera, en la mesura que promou la implicació col·lectiva de les persones, la seva solidaritat amb els altres i la reflexió necessària per poder enriquir el debat. Són bressols de democràcia. Però no són la democràcia, perquè la democràcia , per ser-ho , ha de tenir totes les garanties formals necessàries perquè no esdevingui l’imperi dels clàssics “culs de ferro” assemblearis.

Jo encara crec que la política és el millor camí per rebel.lar-se contra el destí que ens volen traçar. Crec que avui, la major de les rebel.lies, és tenir esperança i confiança en la nostra jove democràcia i millorar-la des de dintre. Per mi, contra els mals de la democràcia, el millor remei és més democràcia. Amb respecte per tothom . Feliç dia de festa!

comparteix aquest post