Actualitzat el 27/12/2011 a les 09:36h

Per què Zapatero es va trair?

El president Zapatero pensava que era lliure de prendre les decisions que cregués oportunes? Estic convençut que aquesta ingènua pregunta té molt a veure amb la història recent. Inopinadament, Zapatero s’oposava a retallar l’estat del benestar. I de forma inesperada, un dia de maig de l’any 2010, va canviar d’opinió i decidí escapçar-lo: baixada del sou als funcionaris, congelació de les pensions i reformes urgents del mercat laboral. Què va passar? Seria bo que ho expliqués! Mentrestant fem-nos algunes preguntes des del punt de vista de la socialdemocràcia que defensava.

Per què els partits que es reclamen socialdemòcrates no fan propostes tot exigint: combatre el frau fiscal, l’economia basada en l’especulació financera i els paradisos fiscals; contrapartides socials als bancs privats per compensar les ajudes públiques de què estant gaudint; presència de la ciutadania en els consells d’administració dels bancs salvats amb diners públics; al Banc central Europeu que doni crèdits als estats en lloc de fer-ho als bancs privats, que empren aquests diners per especular contra estats i ciutadans tot negant el crèdit i encarint el deute; recuperar bancs públics a partir de les entitats financeres que ara s’estan nacionalitzant per salvar-les de la fallida; que els diners dipositats com estalvis no es puguin fer servir per especular; taxes financeres al moviment de capitals especulatius; distribució equitativa del decreixement: que decreixi més qui més té.

Com s’expliquen les renúncies? L’estat, els estats capitalistes, són necessitat i resultat de l’acció del poder hegemònic. És el poder hegemònic qui defineix l’estat, qui determina com treballar, produir, generar i repartir beneficis. No a l’inrevés. I la socialdemocràcia, encarregada de redistribuir la riquesa, formava part del sistema. I el sistema, amb la crisi, li ha recordat qui mana: el capital.

Si fem memòria... Amb les arques plenes i l’amenaça comunista, el poder hegemònic va consentir que els països rics creessin l’estat del benestar. En canvi no ho va permetre al sud que calia coaccionar i explotar per satisfer les necessitats artificials i addictives proporcionades a la ciutadania del nord. Però amb les arques buides, conseqüència d’una crisi no només financera, sinó també de recursos, cal aprimar i si escau suprimir, l’estat del benestar per crear nous i rendibles negocis que substitueixin els tradicionals que s’esgoten.
 
El poder hegemònic
ha recordat doncs, als estats –i al president Zapatero-, que no són lliures, que depenen dels seus creadors, finançadors, controladors, difusament representats a través dels mercats, però que no són altra cosa que l’u per cent de la població mundial que controla els recursos. Un u per cent que ni tolera ni tolerarà, diuen primer seductorament i després de manera autoritària, que s’atempti contra els seus béns i els seu dret d’imposar condicions als estats i a la ciutadania.

Per no perdre l’esperança. No podrem aconseguir una societat nova ocupant el sistema-poder dels estats: s’ha de fer des de dins de la societat per canviar el concepte de poder i substituir-lo.  Res s’aconsegueix tot i presidir un estat, si l’hegemonia ideològica continua essent del poder financer. El capital ha definit una forma de funcionar: generar guanys sense aturador i sigui quin sigui el cost humà i ecològic. I per fer-ho possible es va inventar una il·lusió: a més producció, més benestar. El temps i la crisi han demostrat que no és veritat, que quan s’arriba al límit no funciona. El mal dit creixement s’ha aturat, una generació s’ha perdut i les perspectives són empobridores. Hem de produir, sí, però tan sols el que necessitem de debò i oposant-nos a que s’imposi un preu per sobre del valor real. Si volem atrapar el futur hem de  maldar per una prosperitat vinculada al valor i no al preu. Hem de progressar agafats de la mà de l’ètica de la igualtat universal i les limitacions ecològiques.

Navega per les etiquetes

José Luis Rodríguez Zapaterocrisi

COMENTARIS

+0
-0
Es a dir,
Anònim, 29/12/2011 a les 11:13
com a resum al seu article:llistes desbloquejades i districtes electorals.O més democràcia o fascisme, sigui de dreta o d´esquerra, el matís és irrelevant
+1
-0
Maig 2010
Fart d'espanya, 29/12/2011 a les 08:10
En el maig del 2010 l'estat espanyol no podia fer front a les seves deutes internacionals, el forat va aparèixer en tota la seva cruesa i la Sra. Merkel li comunicà a aquest pinotxo que si no fa els deures - Bruxel·les l'aturarà intervenint directament.

I és així que des d'aleshores és la Sra. Merkel la que mana realment, per sort de tots nosaltres perquè les autopistes sense peatges, els aeroports i els trens sense passatgers no porten en lloc, és a dir, a cap lloc bonic i pròsper.
+1
-1
ZP, the lost weekend
Toni Camus, 28/12/2011 a les 14:04
A Zapatero li ha traït la seva incompetència i el seu optimisme patològic. ZP ha fet molt mal a l’esquerra creant divisió i desencant.
Caigut el mur de Berlín, la socialdemocràcia ha fracassat per haver-se convertit en gestora del neoliberalisme global. En els darrers 30 anys s’ha avançat mínimament en conquestes socials, si comparem aquest període amb el que es va obrir acabada la II Guerra Mundial, el 1945.
La sostenibilitat del planeta , el drets de las persones y un nou model de desenvolupament econòmic conformen l’ alternativa. Però, com i quan?
+0
-0
Esperança i eficàcia
Siscu Baiges, 28/12/2011 a les 13:57
Em sumo a la frase final de l'article, però crec que la millor eina de combat és la participació en la confrontació partidista i que si les eines que tenim no ens agraden, o se'ns queden curtes, n'hem de crear unes altres, però no deixar el camp electoral orfe i en mans de la dreta més favorable a aquest capitalisme no ens agrada!!!
Siscu
+2
-0
L'arbre del benestar
Sibius, 28/12/2011 a les 10:45
El gran problema de Zapatero és que va trigar 2 anys en reconèixer que hi havia crisi per poder guanyar les eleccions del 2008. Després d'anar amagant la crisi sota la catifa, quan al final va esclatar del tot el 2010 Zapatero es va posar a fer polítiques de dretes al dictat dels grans poders financers, enlloc de parar a reflexionar i pensar. Posats a perdre les eleccions, que és el que al final ha acabat passant, Zapatero podria haver estat valent i enfrontar-se als culpables de la crisi, però enlloc d'això els va abraçar per aguantar al poder 2 anys més. Una història molt trista que ens passarà factura durant molts anys. Fer créixer un arbre costa molt temps, però només cal un dia per talar-lo i llançar-lo a terra :/
+3
-1
benestar
Anònim, 27/12/2011 a les 20:04
L'estat del benestar és una creació típicament capitalista. Cap altre sistema conegut ha aconseguit un benestar semblant. El que s'ha de fer, és racionalitzar el sistema, no posar-li pals a les rodes. El nostre benestar depen d'això.
+6
-2
Senzill
Anònim, 27/12/2011 a les 15:10
Perquè ni Zapatero ni cap altre partit polític manen en qüestions econòmiques. Manen els poders fàctics (les grans fortunes). Els governs estatals només tenen poder en qüestions internes, com en el cas d'Espanya fotre els calers de Catalunya. Ja poden venir dretes o esquerres que el resultat sera el mateix. I amb tot això, com encara poden haver-hi catalans, o residents a Catalunya, que encara votin en funció de l'eix dreta- esquerra? de veritat que és ser molt curt de gambals.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.



- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: