AUTODESTRUCTIUS

Es diu d'algú que parla malament d'Espanya, és espanyol, deia Bartrina en una quintilla que es ve complint des del principi dels temps. Potser les festes nadalenques, potser, siguin les que m'animen a contemplar amb cert optimisme l'esdevenir de les nostres institucions.

Molt s'ha escrit sobre les dolències que pateixen els tribunals de justícia, però, si fem un balanç succint, avui tenim al peu de la banqueta a dos presidents de comunitat (Balears i València), un ministre de foment i un gendre del Rei.

Que falten alguns noms il·lustres per passar els burots dels tribunals, és evident; que s'han produït sentències incomprensibles per al comú, no hi ha dubte; però també hi ha bregant amb aclarir algunes situacions jutgesses i jutges braus que no es detenen davant el poder i segueixen la seva labor constant intentat esclarir les veritats del barquer.

Tendim a ser autodestructius i encara que el mal de molts solament sigui consol de ximples, mirant al nostre al voltant no està la cosa tan chunga com pogués semblar.

Solament falta que, després de passar pels tribunals, tota bestiola vivent que s'hi hagi lucrat amb els diners públics retorni fins a l'últim euro, perquè el panorama sigui més perfecte.

Feliç any judicial nou.