Clar, ara no començarem a explicar tot el què s'ha fet l'any 2011 al voltant de la commemoració dels 400 anys de la Sotsvegueria del Lluçanès perquè ho podeu trobar aquí , i tampoc explicarem que un any ha donat per molt. Per fer exposicions, obres de teatre, jornades, xerrades, caminades, rutes... per conèixer millor el retaule del Monestir de Lluçà o bé la història de l'església d'Olost. Per redescobrir el safareig de Sant Martí d'Albars o reconèixer la fauna de la Riera de Merlès, per saber la història de Sant Agustí de Lluçanès o per millorar el coneixement dels Carlins, les bruixes o els bandolers... i fins i tot per poder pensar com serà el Lluçanès del  segle XXV. Per fer una caminada / ruta entre Oristà i Lluçà amb més de 250 assistents, o per reunir a tots els escolars del Lluçanès per fer activitats conjuntes. I ja que parlem de xifres... també hem aconseguit digitalitzar més de 1.400 documents de l'època en qüestió i reunir a 800 persones de públic en una obra de teatre.

No, no explicarem tot això sinó que direm que organitzar activitats no és fàcil, que aquestes tinguin un sentit patrimonial, històric o cultural encara menys. Totes aquestes propostes i activitats no haurien estat possibles sense la gran voluntat de dinamització del Consorci del Lluçanès, la complicitat de tots els ajuntaments del Lluçanès i la participació directe de moltes persones i entitats. Així sí que és fàcil. És fàcil perquè  han estat planificades, coordinades i executades de forma conjunta. Cal destacar doncs la forta cohesió territorial i la participació i bona acollida que ha tingut tot allò relacionat amb els 400.

Un dels objectius de la commemoració dels 400 anys de la Sotsvegueria del Lluçanès era que durant el 2011 qui sentís la xifra 400 directament la pogués relacionar amb la celebració de l'efemèride, amb la història del Lluçanès i amb la seva cultura. Segur que hem aconseguit donar a conèixer aquesta xifra i acostar a la població de la comarca del Lluçanès els noms o conceptes com Agulló, Casa Gran, Sotsvegueria, 1611, Jurats, caps de casa, 5 de febrer, 1716... conceptes ben arrelats a la nostra història i a la nostra personalitat. Al nostre patrimoni.

S'han acabat els 400 i la història continua, i podem seguir dient que El Lluçanès és Cultura.