Opinió

Semblava un acudit o una innocentada. Però, finalment, res de tot això. Era cert, fiable i totalment demostrable: CCOO de Catalunya ha ajornat el pagament de la nòmina als seus 300 treballadors. La paga corresponent al mes de desembre no la farà efectiva fins al 4 de gener del 2012. La qüestió, però, no s'acaba aquí. Ara ve el triple salt mortal amb cabriola final. Culpabilitzen d'aquest endarreriment a la Generalitat perquè "no ha pagat encara la subvenció d'aquest any". Brutal. Magnífic. Increïble. A on diuen que és la manifestació?

Després de criticar ferotgement al Govern de la Generalitat per l'endarreriment de la paga extra de Nadal, ara són ells els que no poden pagar. Això sí: enlloc de recordar els 759 milions d'euros que el Govern espanyol deu a la Generalitat o apuntar-se a la reclamació del pacte fiscal carreguen, un cop més, contra el govern de Catalunya. El seu raonament mai falla, passi el què passi ja saben qui són els culpables: els governs liberals de dretes que retallen drets i volen privatitzar el sistema. Espanya? Mai, per favor, que no veu que se'ls hi acabaria la conya!?

Per altra banda, tampoc hem escoltat a cap líder de CCOO dient que haurien de reduir la plantilla. 300 treballadors per 180.000 afiliats surt a una ràtio d'un treballador per cada 600 afiliats. Vaja, que la taxa és més elevada que la dels metges. Però això no va amb ells, els sindicats continuen amb la lògica marxista dels 80. Per ells el Mur de Berlín no ha caigut. Encara se'ns presenten amb l'estètica felipista i un discurs tronat passat de voltes.

El món avança, les conjuntures canvien i els escenaris es redefineixen constantment. El sindicats, però, no s'han actualitzat. Apliquen vells patrons i reprodueixen el mateix discurs de fa trenta anys. Fan la típica demagògia en relació amb l’eix dreta-esquerra i no saben què respondre davant el profund debat sobiranista. Actuen amb uns patrons caducs que ja no serveixen per encarar els reptes actuals. Les conjuntures econòmiques els han devorat completament. Ja només els queda l'estètica: la jaqueta de pana, la crítica constant contra la dreta o la patronal i el puny alçat per saludar la internacional.