Les rotondes són un invent que, personalment, vaig descobrir fa molts anys al Regne Unit. Després es van anar estenent per França i la resta del continent. Es tracta d’un sistema de regulació del trànsit de vehicles bastant eficaç. De fet, es tracta d’un sistema d'auto-regulació que intenta substituir a uns semàfors que, a l’època en que es van implantar les rotondes, no podien ser tant sofisticats i “intel·ligents” com poden ser-ho ara.

El sistema, però, necessita, com tot, un mínim de condicions: persones educades i amb sentit comú (els conductors) i unes autoritats sàvies que decideixen on col·locar les rotondes de manera enraonada i encertada. La projecció dels sistema de rotondes al continent ha estat, doncs, desigual. A França funcionen bastant bé, a Alemanya funcionen bé, i als països mediterranis depèn. A Itàlia són un desastre i gairebé no s’apliquen perquè no serviria de res. A Catalunya podríem dir que es compleix una de les condicions. El conductor català s’ha civilitzat raonablement els darrers anys. Encara dóna mostres d’un cert comportament erràtic: es combinen els esbojarrats que haurien d’estar a la presó, amb els “domingueros” que, els darrers anys del tripartit, han adquirit patent de cors i projecten la limitació de velocitat no només al cotxe sinó també al seu cervell. El que sí està clar és que si algú no ha complert les expectatives, ha estat l’autoritat. Sobretot la municipal, que és la que ha instal·lat rotondes a cor que vols, i de mala manera.

De fa anys, comento amb amics i coneguts que les rotondes catalanes donen idea del nivell de corrupció que assolien els ajuntaments en època de bonança. Ja se sap que, a qualsevol organització, una comissió de suborn sobre les compres comporta que, no només es comprin coses innecessàries, sinó que, a més, se’n comprin quantitats ingents. És així que els ajuntaments catalans quan van sentir parlar de les rotondes van veure-hi, immediatament, totxo. I proveïdors del ram de la construcció. I van començar (quan els diners els ho va permetre) a instal·lar rotondes absolutament innecessàries. Ep, i decorades! A arreu. A llocs idonis i a llocs on no feien cap falta. Llocs on es creuen cotxes molt esporàdicament... Fins i tot a llocs on no existia cruïlla (a prop de casa meva hi ha una rotonda amb dos úniques entrades/sortides. Hi desemboca un camí i a noranta graus un altre. És a dir, la rotonda ha substituït el revolt de noranta graus que fa un carrer, com tants altres!).

L’aberració portada al límit la constitueix, però, l’ús de semàfors a les entrades/sortides de les rotondes. És la culminació de l’estupidesa. La demostració que massa municipis estan administrats per tontos. Si la rotonda està per regular la circulació, no calen semàfors. I si s’han de posar semàfors per als vianants, una de dues: o l’entorn està tot ell mal dissenyat, o no cal la rotonda! Autoritats estrangeres sobre intel·ligència humana aplicada a l’administració pública haurien de visitar el país, de veritat. Suposo que algun regidor es pot sentir ofès pel que escric. Demano disculpes, doncs. Però, aleshores, que sigui la fiscalia anticorrupció qui investigui com es van administrar els nostres diners quan els ajuntaments els malbarataven fent rotondes per potser (només potser, eh?) finançar persones i partits. Els ofesos que escullin una de les dues opcions: el bàndol dels tontos i honestos, o el del llestos i corruptes. Però apuntar-se a tot plegat (com les rotondes amb semàfors) no, si us plau.