LA NÚMERO 1

El 2012 no ha fet més que nèixer, i no obstant això el comptador de mortes per violència masclista ha tornat a posar-se ràpidament al dia amb UNA dóna MÉS morta a mans de la seva parella.

D'aquesta manera, la violència masclista, que no violència dins de l'àmbit familiar, ha irromput l'any nou amb la seva primera víctima mortal, a Girona , a escasses 24 hores després de les dotze campanadas que rebien al 2012.

Segons les estadístiques de la Secretaria d'Estat d'Igualtat, aquest resulta ser el primer crim masclista de 2012 que es produeix després d'un any, el 2011, amb 60 dones mortes a les mans de les seves parelles o exparelles, enfront de les 73 que es van registrar en 2010.

De les 60 mortes en 2011, 38 convivien amb l'agressor, 15 havien denunciat maltractaments i vuit tenien una ordre de protecció, infringida sense consentiment de la víctima en cinc ocasions, i amb consentiment, en tres.

Per comunitats autònomes, quinze d'elles van morir en la comunitat andalusa, nou més a Catalunya; d'altres, a Madrid; vuit van perir a la Comunitat Valenciana, tres dones van morir a Canàries, altres tres a Galícia, i dues al País Basc, la mateixa xifra que a Castella i Lleó, Murcia, Astúries i Aragó. Quaranta de les víctimes eren espanyoles i vint estrangeres.

Al cap de 362 dies el comptador ens tornarà a donar una nova xifra anual de dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. I Natalia P. serà recordada col·lectivament en la nostra memòria com la NÚMERO 1. No obstant això, ja ha passat a engrossir com una gota més, per a la nostra vergonya com a societat, el reguer de sang d'un problema col·lectiu, davant els indicis del qual, desafortunament molts i moltes, segueixen donant-li l'esquena perquè el problema no va amb ells. I així benvolguts lectors, no se salven vides, sinó que es condemna a les dones a una mort certa i real.

Descansi en pau la NÚMERO 1.