Recentment en un article de Politikon,
es parlava de lligar salaris a rendibilitat (una dada més fàcil d'obtenir que la de productivitat). En el maremagnum d'anàlisi teòrica, hi he trobat a faltar dades reals sobre l'evolució dels beneficis que treu un empresari per cada treballador i l'evolució d'aquest benefici al llarg del temps. Una cosa que donaria un indicador clar de “la rendibilitat”. Les dades de “labour productivity” que elabora l'Eurostat, en el fons són això. “Quants diners fa guanyar un treballador a un empresari” en brut.
En alguns debats es mostra com si Espanya hagués de competir amb Polònia tendint a la reducció de salaris ja que és molt menys competitiva que les economies més dinàmiques d'Europa de l'Est. Pel que sembla el dibuix que es vol fer és que Espanya, més enllà del sol i la qualitat de vida, té pocs factors competitius pel que fa a Europa de l'Est.
Bé, sense entrar a valorar si els salaris han de baixar (jo crec que sí i
per això es negocien per sota de la inflació, encara que no la dimensió que estan dibuixant alguns analistes), és bo saber “en què lliga estem jugant”.
Mirem les dades de productivitat per hora (aquesta rendibilitat que demana Kantor), que és el que li fa guanyar, en brut, un treballador a un empresari. Per a tot el conjunt d'activitats industrials i empresarials tenim la següent dada:
Real labour productivity per hour worked, 2º trimestre del 2011. Font: Eurostat
Com podem veure, Espanya té una productivitat per hora lleugerament inferior a la mitjana de la zona Euro (uns 3€ per hora menys, al voltant del 10%). De l'ordre d'un 25% inferior a Alemanya, i tan sol 1€ inferior als nostres amics italians. Lluny, bastant lluny de la productivitat portuguesa (gairebé la meitat que la nostra), per no parlar de la productivitat (rendibilitat en termes que expressa Kantor) de Polònia, Estònia, República Txeca, Hongria, Letònia, Lituània, Bulgària, Estònia, Eslovàquia o Eslovènia.
La productivitat per hora espanyola s'assembla més a la italiana, alemanya o francesa que a la de qualsevol país d'Europa de l'Est. Sí, som menys productius que els països de l'Europa central, però estem encara molt per davant de qualsevol economia d'Europa de l'Est.
D'altra banda, una cosa important és com està evolucionant aquesta productivitat.
Real labour productivity per person employed, Index 2005 =100
Totes les economies d'Europa de l'est evolucionen més ràpid que les nòrdiques, les centreeuropees o les d'Europa occidental. És evident que quant “més a baix” s'està, més fàcil és fer créixer la productivitat. Ara bé, ¿en què nivell d'evolució de la seva productivitat (en termes de rendibilitat) està Espanya? És l'economia d'Europa occidental que més ha fet créixer la seva productivitat. La superen la majoria d'economies d'Europa de l'est, encara que no totes, per exemple, la productivitat espanyola ha crescut més ràpidament que l'hongaresa.
Cal dir que les dades estan lleugerament “falsejats” per la crisi, a Espanya, la destrucció d'ocupació ha estat més alta que en altres països i els primers llocs a desaparèixer són sempre els menys productius i les empreses amb menor valor afegit són les que pitjor aguanten les crisis i tanquen abans; una part del creixement de la productivitat per hora del 2009 d'ara endavant s'explica més per una destrucció d'ocupacions de poc valor afegit que per una millora de la productivitat i els beneficis. Malgrat aquest “però”, la productivitat (entesa per rendibilitat) per treballador espanyola abans i després de la crisi, és de les quals més ha millorat.
Ja abans de la crisi,
Espanya era un país on més percentatge de benefici brut s'obtenia per treballador, durant la crisi aquesta dada segueix sent real. La nostra productivitat per lloc de treball ha millorat més ràpid que cap altre país europeu avançat, la nostra productivitat i benefici per hora treballada és una mica inferior a la de les economies avançades però està més prop d'aquestes que de les economies d'Europa de l'est.
En definitiva, ¿en què lliga juguem i a qui hem d'apropar-nos?, és evident, a l'Europa més avançada i és a models de productivitat que hem de tendir, i és realment en la direcció en la qual estan anant les empreses espanyoles (per pura necessitat i per pura purga de les empreses de menor valor afegit). Qui pretengui que anem a competir amb Polònia en salaris és que obvia que un empresari espanyol pot aspirar a guanyar més de 3 vegades per treballador que un empresari polonès.
Els models i discursos teòrics estan molt bé, però és bo mirar les dades reals abans de consignar algunes conclusions que són més polítiques que econòmiques.
