Actualitzat el 10/01/2012 a les 00:02h

Majories i majories

A can Palau de la Generalitat hi ha preocupació, val a dir que del tot justificada. El president Artur Mas i el seu equip saben millor que ningú (potser perquè encara no ho copsem tot) com de crític és l'estat de les finances del Govern. Un drama. La situació és de caixa o faixa, que diria el general Prim. I per posar-s'hi cal força. Però quina?

En els últims temps se sent amb força a CiU que, de convocar eleccions anticipades, la federació nacionalista guanyaria per majoria absoluta. Ara, i d'aquí a dos anys. Però, primer: vagin vostès a saber, i més a dos anys vista. I segon: de veritat ara mateix cal una majoria absoluta d'una sola força política?

Davant del moment crucial (per crític dels de debò), la política catalana ha de plantejar seriosament el repte de fer un salt, que alguns el voldran fiscal i altres definitiu. En tot cas, això, per les dimensions de l'empresa, demana molt més que una majoria absoluta d'una sola formació política. Com a mínim, amb la perspectiva del Parlament actual i del que pugui sortir de les urnes en el proper cicle electoral, aquesta unió de forces hauria de sumar CiU i ERC.

Aquesta entesa és evident que demana del seu temps. I aquí fóra bo que a ningú li agafessin com sempre les presses. No vindrà d'uns mesos. De fet, un cert marge anirà bé tenir-lo per poder copsar del tot la proporció de l'asfíxia a la qual el govern de Mariano Rajoy està disposat a sotmetre el Principat. Això pot ajudar a moure millor a l'acció.

Perquè a la societat catalana, amb el panorama general en què es troba, només li faltaria ara que la fiquessin en un nou procés electoral. I perquè CiU algun dia haurà de provar-se a sí mateixa que no només pot tirar endavant amb majories absolutes, sinó que pot arribar a acords estables com ho han fet tradicionalment uns altres. Que pot crear complicitats amb altres sigles. Per tot plegat, i perquè en conjunt ens convé a tots com a país, val més que a Sant Jaume tinguin present que hi ha majories i majories. I que l'absoluta no necessàriament sempre és la millor.

Navega per les etiquetes

CiU

Referències a Internet

CiU

COMENTARIS

+1
-1
Araki
membredeSI, 10/01/2012 a les 15:52
Llegir que ERC és 'l'únic partit independentista' em fa riure. Però encara no se si em fa més gràcia 'únic' o 'independentista'.
+2
-1
Junts? Impossible!
Lurdes, 10/01/2012 a les 10:48
Els partits catalanistes d'esquerre i de centre junts! no ho veig possible mai. Ni per bé de Catalunya (que hauria de ser així), tots volen el mateix, poder, poder i més poder.
Tenen a l'oblit que el ciutadà els escull per servir al poble. No més pensen en gastar i no pas com establia.
Aliança puntual,concens, seny, responsabilitat, es el que demanem davant de la situació actual, de tots els partits. Fora bo que per una vegada a la vida, pensin amb la ciutadania i no pas amb ells mateixos.
+7
-3
La claca
Araki, 10/01/2012 a les 03:32
Ja sé que als de la claca conver us agradaria un món ideal on ERC fos un apèndix de CiU i així anar tenint majories "no absolutes" molt democràtiques i molt estètiques, però amb CiU manant i ERC fregant el terra. O sigui, com el PSOE, però com que CiU són els bons, doncs tots contentsn i és molt normal voler això.

Jo, com que no sóc ni socialista ni convergent ni d'ERC (però ho vaig ser fins al 2003), ho veig d'una altra manera. La militància (no pas la cúpula: la militància la va votar sabent qui eren i què volien) d'ERC, quan va decidir ensorrar el partit i vendre'l a trossos al PSOE, tenia un argument: és que són d'esquerres!

Amb CiU, quin argument tenen, quan CiU és antiindependentista i no és socialdemòcrata?

Per tant, us poseu com us poseu els de la claca, el pacte CiU-ERC, mentre CiU segueixi sent antiindependentista i no faci cap altra cosa que endarrerir, bloquejar, posar excuses i boicotejar la independència, sempre serà més difícil de justificar davant la gent d'ERC que no un pacte amb el nacionalisme espanyol de centre-esquerra.

Jo, com dic, no sóc de cap de les tres sectes i tinc molt clar que primer de tot ha de ser Catalunya, perquè si no hi ha país, no hi ha ni dreta, ni esquerra, ni política de cap mena.

Per això em repugna tant que l'únic partit independentista renunciï a la independència per l'esquerra com com ho faci pel "pacte fiscal", que no és res més que la nova cadena que ens posaran al coll els regionalistes, sempre a les ordres del seu amo.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Toni Aira
Poblenoví des que vaig néixer, el 1977, i periodista des de no gaire després i força abans de llicenciar-me'n, sóc doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull. Allà hi faig classe, i també a la UPF, tot i que el meu camp base universitari és a la UOC. En aquestes facultats imparteixo docència a tomb de la comunicació política i institucional. He publicat diversos llibres sobre aquesta matèria i col·laboro de fa anys a mitjans com l'Avui, Catalunya Ràdio, TV3, BTV i el món online. Em podeu trobar, en pack, a toniaira.cat.

A Twitter: @toniaira


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: