Després del vot en contra del PNB –en contrast amb el suport de CiU- al decret de retallades i augment d’impostos del govern Rajoy, la transposició de mesures anticrisi al País Basc és tan variable com les forces dominants a cada nivell administratiu, i a cada territori, donat el sistema confederal intern.
El president Patxi López anunciava ahir, i els diaris locals n’informen avui, que no descarta increments de les figures impositives, mentre la Diputació Foral de Biscaia anunciava que no incrementarà els tipus de l’IRPF, com a la resta del Estat.
Ho pot fer, si recordem que en funció del concert econòmic i de la llei de territoris històrics, no existeix una hisenda basca, sinó tres d’autònomes, regides per les respectives Diputacions forals biscaïna, guipuscoana i alabesa.
No són les úniques contradiccions entre partits i territoris. Després de l’èxit de participació massiva en la manifestació de dissabte a Bilbao, en favor dels presos d’ETA, López reconeixia el “consens general” de la societat basca sobre la necessitat de reformar la política penitenciària o, més aviat, tornar-la a la normalitat després de les mesures d’excepcionalitat respecte de la resta de delinqüents condemnats que es v a aplicar a aquests reclosos.
El ministre de interior i tanmateix català, Jorge Fernández, afirmava que està descartat un indult general per a aquest col•lectiu. Quelcom que pocs, per no dir ningú tret dels més radicals dels radicals, ha demanat fins ara.
La declaració porta regust a intent d’acontentar els més extremistes del partit propi, i de les víctimes del terrorisme, per la via de l’ambigüitat, tan magistralment seguida pel seu cap a l’executiu, i d’altres companys.
Radicals com Carlos Iturgaiz, exlíder del PP a Euskadi i “despejat” al parlament europeu com el predecessor i ex ministre, Jaime Mayor Oreja, que ve de publicar un article on mes mostra frontalment oposat a qualsevol gest de reconciliació, esmentant la frase de Rajoy al portaveu d’Amaiur en la sessió d’investidura (“no els hi devem res”). Aporta com a principal argument que no hi ha qui s’empassi la possibilitat de trobar-se assassins pel carrer i com a base que la declaració d’ETA és “falsa”, com les anteriors treves “trampa”.
Les rèpliques de nacionalistes en general, amb el recordatori dels “altres” assassinats, des del franquisme fins als GAL, s’han acumulat en mitjans nacionalistes.
Però d’aquesta guerra entre els partidaris de diverses vies per transformar l’absència d’atemptats en veritable pau, l’episodi més peculiar, que avui reflecteix “Deia” és l’informe del Centre Nacional d’Intel•ligència (CNI) que existeix una campanya en xarxa, especialment en twitter, per afegir suports a una eventual candidatura d’Arnaldo Otegi, que cotinúa empresonat, al premi Nobel de la pau.
L’origen és anònim, però costa més d’imaginar que vingui de l’anomenada esquerra abertzale que d’algú amb sentit de l’humor peculiar, o d’un provocador de l’extrem contrari que,en aquest cas, hauria aconseguit el seu propòsit, amb una allau de desqualificacions, de la campanya, i del mateix personatge.
Públicament, i pel que fa a aquest enèsim procés de pau des del País Basc per al conjunt de l’Estat, val el titular de la setmana passada, en el sentit que res no canvia amb l’any nou ni amb el nou govern. Només públicament? Ben bé podria ser.
