Opinió

Sorprenent, admirable i poderosa, són només alguns dels molts adjectius que podrien definir Pa Negre, l’aclamada pel·lícula d’Agustí Villaronga. El director palmesà s’envolta dels horrors de guerra per mostrar-nos el viatge d’un vailet que, sent pur, es corromp al entrar en contacte amb el cínic món dels adults. Estrenada fa poc més d’un any, ha esdevingut el primer film rodat en català pre-seleccionat per aspirar als Oscar. D’aquí una setmana sabrem si és una de les cinc finalistes per optar a la preuada estatueta d’or nord-americana. És per tant un bon moment per tornar a veure la pel·lícula, i seguir descobrint el seu meravellós entramat.

La història de Pa Negre no és aliena per aquells que hagin viscut la post-guerra o pels seus descendents. Els abusos dels guanyadors i l’aterrada vida dels vençuts en un petit poble són el fil d’una historia contextualitzada enmig de la relació entre el poder i la supervivència. La complexitat de l’època, que tan bé reflecteix el títol de l’obra, la seva estètica fosca i violenta, i la profunditat de les relacions familiars i sentimentals queden plenament retratades al llarg d’una història de contrastos fascinants. Tot plegat s’envolta d’un fantàstic bosc on transcorre bona part de l’acció i les majors revelacions. El treball dels actors resulta impecable i a través seu els més joves podem reconèixer-hi, gairebé com un personatge més, moltes de les misèries que ens han explicat els més grans de casa.

El film aprofundeix amb una òptica molt interessant un dels anhels més vells de l’home: la llibertat. Aquesta, personalitzada a través dels ocells, esdevé un dels punts més simbòlics de la història. Des d’un petit moixó fins al més brillant dels àngels, Villaronga reflecteix amb enginy dualitats antropològiques com la mentida i la veritat, la castedat i la sexualitat, o el captiveri i la llibertat. El director aconsegueix així crear escenes carregades d’emoció i simbolisme que es teixeixen al voltant de les relacions que el menut de la casa, l’Andreu, estableix amb la seva família i amb tothom a qui coneix. Són altament destacables els clarobscurs de la relació amb el seu pare, el descobriment d’un sentiment afectiu pel seu amic tísic, i el poderós final amb la seva mare.

Pa Negre és una adaptació de la novel·la homònima d'Emili Teixidor, premi Lletra d'Or i premi Nacional de Literatura. En poc més d’un any de vida, el film ha rebut més d’una trentena de premis, entre els quals destaquen 9 Premis Goya i 13 Premis Gaudí. La crítica en destaca unànimement la direcció i l’actuació dels més menuts; i els seus espectadors elogien fins el més mínim detall. Ja l’han vista més tres milions d’espectadors arreu del món, havent recaptat molt més del que va costar. Pa Negre espera ara encisar als americans, i des de l’altre costat de l’Atlàntic, rep el més sentit suport de tot un país.