Em llegeixo les notícies que es publiquen sobre els mossos i em quedo gatoatònit amb el que els meus ulls contemplen. Banderes bicolor, crits de Viva Espanya i a diversos articulistes com Miquel Sellarés, un dels pares de l'invent policial, maleint als sindicalistes pels quals demana que tornin a exercir de policies del carrer, que fa temps que no s'entrenen. El meu col·lega d'El Debat Paco Moreno és més expeditiu: Demana senzillament que es retorni la transferència i que sigui l'Estat el que dirigeixi la policia a Catalunya, perquè, d'aquesta manera, s'anivellin els pressupostos i aquesta “pasta llarga” -l'adjectiu ho poso jo- es pugui destinar a la sanitat o als serveis socials.
¡I jo que em creia que amb Saura vigilàvem pitjor! Doncs sembla ser que no, que amb Puig la cosa està, de tal manera, que fins i tot Pujol –exPresident-, s'ha escandalitzat amb la qual s'ha embolicat i, sobretot, amb l'afront que ha suposat l'embolic de les banderes i els càntics patriòtics. I mentre passa tot això a la Catalunya virtual, o sigui, a la polític-sindical, als nostres pobles i ciutats s'ha deslligat una epidèmia d'allunatges i 'butroneos' en les òptiques, floristeries, perfumeries ect. ect. que deixa perplexa a la ciutadania que paga cada vegada més impostos. Molta Comissaria de disseny, molt uniforme nou, que Déu sap a quin amic se li van a encarregar, i poca seguretat real. A Viladecans, ja saben, el poble en el qual viu el meu baranda el gallec, li he escoltat dir avui mateix que aquesta setmana ja li ha tret fotos a ‘gujeros’ enormes en diverses tendes del poble, mentre que a un ciutadà que es va anar a presentar denúncia davant els mossos, aquests li van dir, sense explicar-se un pèl, que el seu, o sigui, el total robatori del seu habitatge, amb forat inclòs, es tractava de la banda dels "peruans”. ¿Peruans? i ¿per què no la famèlica colla de rucs catalans que no arriben a final de mes? En fi, que amb la crisi, uns i uns altres, han perdut la perspectiva que la lògica ens diu que la gent que no té per menjar es busca la vida “com sigui” i que els delictes a la propietat es van a multiplicar fins a on la Conselleria d'Interior no pot arribar ni a imaginar-se. I si això va a ser així, ¿no hi ha manera que aquesta baralla estúpida i corporativista es pari d'una punyetera vegada, pel bé de tots els ciutadans? Aquest gat, per amor a la pàtria de Maciá i Maragall, els proposa la següent solució: A veure, Conseller, portaveu dels Mossos, cantin amb mi aquesta part de la cançó titulada “Amb tu vaig aprendre”:
Mosso: Contigo aprendí, a ver la luz del otro lado de la luna.
Conseller: Contigo aprendí, que tu presencia no la cambio por ninguna
Junts i a duo: Las cosas buenas yo contigo las viví, y contigo aprendí que yo nací el día en que te conocí.
A continuació us doneu la maneta i us poseu a treballar………
Miauuuuuu…..!
