Tornem-hi. Cap de setmana de triples AAA, agències de qualificació, prima de risc, deute públic i com sempre, els entesos asseguren que l’euro corre perill novament. Així doncs, l’agència de qualificació Standard&Poors ha decidit que la grandeur de França podia ser espiritual però ja no pas econòmica, al igual que Àustria, que també ha perdut la matrícula d’honor. Desconec quina ha estat la reacció als carrers de Viena, però a França, la premsa, la classe política i la gent en general s’ho ha pres com un ofensa nacional a la que han respost amb orgull. És cert que potser el govern de Sarkozy haurà de prendre algunes mesures correctives, però els neoliberals que dominen l’economia internacional, ja es poden oblidar de que els francesos aprimin substancialment el seu Estat.
A d’altres països que ja no es trobaven a primera divisió, com Espanya, se’ls hi ha dit que continuen sent els dolents de la classe, i que per tant, la seva situació empitjora. En definitiva, que si l’Estat necessita finançar-se, haurà de pagar encara una taxa d’interès molt més alta.
Com a ciutadà del carrer, no entraré en aspectes tècnics, però sí que tinc dret a que se’m respongui un dubte. Els estats estan endeutats, entesos. Els anomenats mercats internacionals en deixen diners a un preu més alt perquè no es refien de nosaltres, fins aquí d’acord. Però aquests interessos cada vegada més elevats, a qui van a parar????
No vaig participar del moviment dels indignats, i de fet sóc molt crític amb les formes i també amb el fons d’aquelles protestes, però sí que és veritat que algú, un economista, un polític, o qui sigui, ens hauria d’explicar qui s’està lucrant a costa de deixar diners a països sobirans, que fent-ho millor o pitjor, malden per quadrar els seus comptes. Perquè al cap i a la fi, aquests interessos els cobra algú que a hores d’ara, s’està fent d’or...
