Resto garratibat quan la gent de Barcelona em diu que on vaig a esquiar. Em tracten de boig quan els dic que marxo a esquiar al Pirineu de Lleida, que allí no hi ha neu, que sols muntanyes pelades. Els argumento que per esquiar no cal tenir tota la serralada enfarinada, sols les pistes d’esquí plenes de neu. Aleshores, i amb supèrbia, em parlen que millor anar als Alps, i que en tot cas a Baqueira. Els esmento Portainé i el Pallars i em condemnen d’il·lús, que allí sols hi podré patinar sobre glaçons, que esquiaré sobre neu gelada i dura. Dons bé porto pujant al Pirineu de Lleida des del mes de desembre fins ara i he de testimoniar que la neu que he trobat és de bona qualitat i més que suficient per poder esquiar amb comoditat.
Potser molta gent s’ha tornat molt exigent amb les coses que trobarem a faltar si no recolzem. Si molts no pugen al Pirineu per una falsa manca de neu a pistes estarem adobant la fi de l’esquí que tant volem practicar. La veritat, estic esquiant amb bona neu, sense cues i sense trànsit d’ençà un mes per la ignorància dels qui m’acusen d’il·lús. Benvinguts al Pallars si voleu esquiar amb comoditat, en altre cas, benvinguts a la superficialitat litoral dels burgesos ignorants.
