Ramón Rato va realitzar tota la seva activitat en mitja Espanya, ja que tant els negocis familiars, com els seus els va dur a terme allà on era necessari. En ocasions actuava fins i tot en empreses dels seus amics, ajudant-los a sortir d'alguna crisi o a rellançar-les. En l'aspecte radiofònic també va intervenir en tot el país, ja que va ser directiu de l'Associació Nacional de Radiodifusió Privada i de la Cadena SER. No obstant això i com que escric per a aquest mitjà amb seu a Catalunya, destacarem la seva activitat en aquesta Comunitat, a la qual va respectar, va estimar i va servir.
De molt jove va tenir un rellevant càrrec en una empresa automobilística amb seu a Tarragona i relacionada amb les furgonetes Iseta. Era asturià, però com a persona de gran mundologia en molt poc temps es va compenetrar ràpidament amb la Catalunya de la qual mai soltaria les seves amarres com a bon oficial de marina que va ser, quan l'hi va correspondre.
Les seves amistats, a Barcelona, es compten a dotzenes. Algun polític ja "jubilat" podria parlar llargament tant d'ell com de la família Rato d'els qui es fiava i amb els quals, en més d'una ocasió, van arribar a desfer alguna malifeta que uns altres havien generat entre Madrid i Barcelona. La seva filla Patricia també podria citar a alguna de les seves amigues catalanes, amb les quals va compartir estudis de dansa i caps de setmana.
Ramón Rato va portar la presidència de Jaume Serra, un important cava d'Alella posteriorment situada en la seva finca del Padruell, de Vilanova i la Geltrú, que la família havia adquirit, com un més dels seus negocis, però apostant sempre per aquesta terra a la qual cada mes arribava per veure els seus amics. El proper dia 27, l'hi esperarem, encara que físicament no es presentarà.
El seu principal aspecte biogràfic el trobaríem durant el seu mandat com a Conseller Delegat i després President de Radio España de Barcelona-Cadena Catalana. Va ser en l'època de transició i el seu bon fer va arribar fins a passats els anys 90. En aquesta empresa va posar a prova els seus talents de tot tipus, fins i tot diplomàtics. Va aconseguir que la seva Cadena, a Catalunya, fora molt sintonitzada, aconseguint en aquella època quotes de 700.000 oïdores, una cosa avui impensable. Es va envoltar dels millors professionals de l'època, i el que és més important en aquell temps, sense importar-li si aquests tenien les seves mateixes idees polítiques. Calia fer la transició i ell també la va fer amb les emissores que se li van confiar. Fitxar a persones, totes de la seva ideologia, hagués estat un error. No ho va fer, i aquí va quedar l'exemple, que mai més es veurà en cap cadena de ràdio, pública o privada, on alguns professionals, cada dia més, tendeixen a entrar per la porta amb el carnet d'algun partit que aguanten entre les dents.
Estic segur que la meva relació amb ell i el meu afecte pot fer-me exagerar la seva figura. Per això és millor que donem pas a dues opinions que apareixen en el llibre "Temps de Ràdio, memòries de Cadena Catalana", escrit per Juan Munsó Cabus. La primera és de Jordi Pujol i diu entre moltes altres coses: "Ell va ser un dels exemples -afortunadament hi ha molts a Espanya- d'empresari que va saber aguantar els embats del temps i l'obsolescència de la tècnica amb tenacitat i, sobretot, amb il·lusió. El guiava únicament fer ràdio -bona ràdio, popular i propera a la gent-, sense altres ambicions ni intencions. Rato va introduir el concepte de ràdio tranquil·la, reflexiva, escassament estrident. Una ràdio que sumés més que restés".
En l'epíleg, entre altres coses, diu Antonio Gutiérrez Díaz: "Ramón Rato va reciclar la ràdio en forma d'intel·ligent habilitat, la qual cosa sens dubte l'hi va servir per manejar el timó de la nau, sortejant mil dificultats i deixant en la solució de cada problema el segell de la seva noble capacitat per respectar i valorar totes les opinions, per diferents que fossin les seves".
José Manuel Salillas
Director de Radio España de Barcelona-Cadena Catalana de 1978 a 1989
