El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón –suspès cautelarment del seu càrrec– afronta des d’aquest dimarts la seva primera gran batalla legal. Garzón s’ha assegut a la banqueta dels acusats en el primer dia del judici en contra seu al Tribunal Suprem per les escoltes telefòniques que va ordenar a imputats pel ‘cas Gürtel’, que investiga una suposada trama de corrupció en la qual estarien implicats diversos dirigents del PP, incloent-hi l’expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. L’acusació considera que les escoltes ordenades per Garzón són il·legals, per la qual cosa ha estat imputat per un presumpte delicte de prevaricació. A més, Garzón té pendent un altre judici, imputat també per prevaricació, per haver-se declarat competent per investigar els crims del franquisme, i un tercer, també per prevaricació i per suborn, per haver arxivat una causa contra el Banc Santader, que finançava uns cursos que ell va impartir als EUA.

Mentre que la Fiscalia no veu cap indici de delicte en l’actuació de Garzón durant la instrucció del ‘cas Gürtel’, l’acusació particular li demana 17 anys d’inhabilitació, considerant que les escoltes, de converses entre els principals investigats per la trama Gürtel i els seus advocats, van ser il•legals i que, si no les hagués ordenat, no hauria obtingut informació rellevant que després s’ha emprat en la causa. Una argumentació que deixa ben clar quin serà el primer moviment de la defensa dels presumptes corruptes del ‘cas Gürtel’ si Garzón resulta condemnat: demanar la nul·litat de tota la causa, adduint que la investigació ha estat contaminada des del principi per les proves obtingudes amb unes escoltes il·legals.