Les retallades pressupostàries contemplades als diferents programes de consolidació fiscal manejats per les economies de la zona euro contribuiran a agreujar les pressions recessives que afecten a la regió, per la qual cosa, allà on sigui possible, els països han de reconsiderar el ritme d'ajustos previstos per aquest any, segons ha plantejat aquest dilluns a Berlín la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, partidària que el bloc de l'euro culmini la seva integració fiscal amb l'emissió d'eurobons.
"L'eurozona és el centre de les preocupacions", va afirmar Lagarde en el seu discurs, admetent que els passos donats fins ara pels líders europeus, encara que significatius, resulten insuficients, per la qual cosa va subratllar la necessitat que Europa treballi de manera coordinada a millorar les seves perspectives de creixement, enfortir els actuals 'tallafocs' financers i aprofundir en la seva integració.
"Les retallades pressupostàries només se sumaran a les pressions recessives", va dir Lagarde, qui va reconèixer que, si bé alguns països "no tenen elecció" i han de sanejar els seus comptes públics, "això no és cert per a tots", ja que hi ha un important nucli on els ajustos fiscals poden ser "més graduals" i on hi hagi espai fiscal s'hauria de "reconsiderar el ritme dels ajustos planejats per aquest any".
No obstant això, l'exministra francesa d'Economia va assenyalar que alguns països de la zona euro encara han de fer molt més per impulsar la seva competitivitat i el seu potencial de creixement mitjançant reformes estructurals, encara que l'impacte de les mateixes només serà visible a mig i llarg termini.
D'altra banda, Lagarde va apuntar la importància que tindria per afavorir el creixement de l'eurozona un major "alleujament de la política monetària", així com assegurar que la banca no restringeixi el flux de crèdit amb l'excusa d'incrementar les seves ràtios de capital.
Pel que fa a la capacitat de resposta de la zona euro enfront de la crisi, la directora gerent del FMI va recomanar incrementar la dotació dels mecanismes financers, com el Fons Europeu d'Estabilitat Financera o el Mecanisme Europeu d'Estabilitat, així com mantenir la intervenció del BCE a l'hora de subministrar la liquiditat necessària per estabilitzar el finançament de la banca i els mercats de deute sobirà.
D'altra banda, la directora del FMI va recordar que els fonaments econòmics de la zona euro semblen bons, per la qual cosa, en part, la crisi actual suposa una crisi producte d'una integració incompleta. Per això, va advocar per establir mecanismes paneuropeus que puguin intervenir en les entitats bancàries, així com un supervisor unificat i una autoritat única per liquidar bancs en problemes, i un fons únic de garantia de dipòsits.
En aquest sentit, Lagarde va proposar aprofundir en la integració fiscal de la regió amb l'establiment d'algun tipus d'instrument per compartir els riscos fiscals que permeti el suport comú dels socis de l'euros en cas de dificultats d'un dels seus membres.
"Existeixen una sèrie d'opcions de finançament per recolzar aquesta fórmula per compartir riscos, incloent la creació de bons de l'eurozona o, com va proposar el Consell d'Assessors Econòmics d'Alemanya, l'establiment d'un fons per amortitzar el deute", va dir.
"L'acord polític per a un bo conjunt que apuntali el risc compartit ajudaria a convèncer als mercats sobre la viabilitat futura d'Europa i de la unió monetària", va afegir.
