Es cert que la crisi econòmica i social és un fenomen global i que les previsions apunten que aquest cicle negatiu pot ser més llarg que els viscuts en dècades anteriors. No obstant, hi ha diferències significatives entre els països i nacions, empeses per politiques i actuacions dutes a terme pels diferents agents.

Un tema cabdal, i on es veuen aquestes desigualtats, és en l’atur. Les xifres a l’Estat espanyol i a Catalunya són de les més altes de la zona euro. I no parlem de l’alta taxa de desocupació juvenil. L’economia espanyola està amenaçada i al llindar de la insostenibilitat. Sense entrar en carregar responsabilitats o culpabilitats, que les hi trobaríem, i que ens fan ser tristos capdavanters en aquestes dades negatives, el que es requereix i de manera ja urgent i decidida és impulsar mesures per dinamitzar el principal motor per sortir de la crisi: el treball.

Cal una nova reforma laboral en consonància amb la realitat que tenim. L’objectiu principal és clar: fomentar la creació, o manteniment, de nous llocs de treball,  afavorint la contractació, emparant tant als treballadors com als empresaris. Uns hi altres es necessiten. Cal arribar a un consens i a unes garanties, i per aconseguir-ho caldrà que totes les parts flexibilitzin algunes postures. I que ens portin a un marc i models de mercats de treball més semblant als europeus, que no pateixen elevades taxes d’atur.

Cal impulsar politiques de treball actives per donar més seguretat i confiança a empresaris,  a petites i mitjanes empreses, a autònoms o a emprenedors que voldrien crear negocis i que pateixen l’actual model laboral, legislatiu i administratiu, que exerceix de fre. Sense minvar les proteccions als treballadors i evitant que amb l’excusa de la crisi econòmica siguin víctimes fàcils d’acomiadaments, a vegades poc transparents. S’han de promoure incentius i bonificacions fiscals, reformular els tipus de contractes laborals i demanar corresponsabilitat per totes les parts. Altre tema passa per replantejar la cultura dels subsidis i prestacions, per tal de que sigui un recurs temporal però vinculat a compromisos i a mesures que ajudin a la posterior reinserció laboral.

La greu situació que travessem exigeix que governs, empresaris, sindicats i treballadors, amb el major consens si és possible, però sense més dilació de temps, posin en marxa els acords i les accions necessàries per començar ja a crear i mantenir treball. Si les persones treballen i per tant tenen ingressos, la reactivació econòmica i social serà més factible, si no la depressió la crisi s’anirà agreujant i en molts casos es pot tornar irreversible. És una cadena, en la que si falla l’engranatge en algun punt no tirarem endavant amb la velocitat que la situació de les persones, famílies i país requereix.