Fa dies que l’OCDE va eliminar Andorra de la llista de paradisos fiscals. Gairebé el mateix temps que els agents de la guàrdia civil de la duana de la Farga de Moles va canviar la direcció del moviment de divises i reiteradament anuncia el comís de quantitats d’euros variables que s’intenten “repatriar” cap al sud. Fins i tot entre els gossos ensinistrats hi intervé un especialitzat en olorar bitllets, enlloc de les drogues d’abans.
Aquest canvi de sentit en el viatge dels diners no és tant per les noves mesures que han merescut l’adéu a la qualificació de paradís fiscal, com a la crisi econòmica a l’Estat espanyol, que fa a dipositaris de fons al Principat pirinenc recuperar-los per pal•liar les dificultats personals,familiars o empresarials.
Tanmateix, la primera fase d’homogeneització amb el conjunt de països desenvolupats va ser el gravamen dels rendiments dels capitals dipositats a Andorra per ciutadans d’altres països, i la signatura de successius tractats per a intercanvi d’informació de dades bancàries amb la resta de països occidentals, que es va obrir a les demandes de les hisendes respectives d’origen, enlloc de la limitació anterior als requeriments derivats de processos judicials; això, juntament amb una limitació més gran, de fet supressió, del secret bancari.
Els canvis no s’han aturat amb això. El Consell General (parlament), que ja va aprovar l’impost sobre la renda obtinguda pels residents estrangers al país, està a punt de tancar l’aprovació de les lleis que implantaran els imposts de societats i sobre el valor afegit (IVA) i el govern ha anunciat la intenció de fer efectiu el 2014 la recaptació en concepte d’impost sobre la renda de les persones físiques, prèvia aprovació del text legal corresponent.
També està en tràmit d’aprovació una altre llei, anomenada d’obertura econòmica, que completarà el ventall. Fins ara, la participació al país pirinenc de capital estranger estava limitada a una minoria, excepte en el cas de la banca (51%). El nou projecte legislatiu preveu eliminar la limitació de forma total, amb l’excepció d’alguns sectors d’activitat , molt concrets i escassos, que es considerin “estratègics”.
Aquesta aprovació, comportarà, de passada, el reconeixement dels “drets econòmics” als residents estrangers des del primer dia que tinguin el permís de residència, perquè resultaria incongruent que un empresari amb capital forà pogués establir el negoci, però no ser-ne titular. Fins ara, per tenir una empresa pròpia o adquirir més d’una propietat immobiliària, l’immigrat havia d`esperar a complir els vint anys d’estada continuada al territori, termini reduït a la meitat en el cas d’espanyols, francesos i portuguesos, en virtut també de tractats bilaterals.
I com a efecte complementari, acabarà amb la vella figura del “prestanoms”, el ciutadà amb drets econòmics d’Andorra que figurava oficialment com a principal propietari fictici de una societat participada per capital estranger.
L’adéu al paradís, ja no oficial sinó efectiu, obre noves portes a l’economia andorrana, en greu crisi derivada de l’europea, i principalment de l’espanyola, de la qual és majoritàriament depenent.
D’entrada, diversos països europeus, començant pels veÍns Espanya i França, negocien ja tractats per evitar la doble imposició, el que permetrà a empreses i professionals andorrans competir a fora, sense la càrrega fiscal actual mínima del 25 per cent sobre els ingressos que de fet els impedia l’activitat, si no era creant una empresa nova, domiciliada a l’estat on volia fer negoci.
I a més, el que semblava impossible, negocia a Brussel•les un tractat de vinculació amb la UE, juntament amb la resta de petits països del continent (Mònaco, San Marino...) en condicions que reconeguin les singularitats d’aquests estats, en inferioritat respecte dels més grans, per dimensió i dependència de l’entorn.
