"De petit deia que volia ser Martes y Trece"

--En el teu currículum diu que ja des de preescolar vas estar considerat el pallaso de la classe. Explica’ns alguna gamberrada que recordis.
--Sí. Feia de tot. Imitava els professors i també als alumnes. Feia conyes i catxondeo... I, a vegades, fins i tot em feien fora de classe. Jo me’n recordo que me n’anava fora de classe content perquè havien rigut.

--Ja des de petit, doncs, volies ser humorista.
--Sí. A mi quan m’ho preguntaven, deia que volia ser “Martes y Trece”. Eren els meus ídols. No hi ha, però, una escola d’humoristes o de còmics. Jo no volia estudiar interpretació perquè era una mica elitista. Jo volia ser humorista. Com que no hi havia escola, vaig anar fent. Vaig estudiar publicitat, fins que em va arribar l’oportunitat.

--Vas començar en aquest món una mica per casualitat.
--Estava en una sala de jazz i allà programaven còmics cada dimarts. Entre aquests còmics hi havia Joaquín Reyes, Ángel Martín, Dani Mateo, Iñaki Urrutia... Jo vaig començar en aquell moment. Va ser una mena d’aposta. Tothom em deia que ho fes. El monòleg era encara molt nou, eren els inicis. Ho vaig provar i allà va començar la meva carrera.

--El que més has fet són monòlegs, t’hi sents més còmode?
--Jo em sento còmode amb diferents formats. He fet televisió, ficció, paròdies, col•laboracions, imitació... Potser amb el monòleg tinc un toc especial. A part, jo tinc una pinta, vaig amb tatuatges, i si em presenten a algú, poden pensar que sóc un traficant i no pas un humorista. Això podria ser un handicap, però, en canvi, m’ha ajudat perquè la gent hi veu el personatge. És un personatge macarra, però al mateix temps bona persona i fa riure.

--Si et fessin triar, televisió o teatre?
--A mi m’agrada molt fer teatre. Ara porto uns anys que no paro. Sortir a l’escenari és una sensació increïble i el minut abans de sortir que no saps si hi haurà força gent. Però, la tele és molt divertida. És cansada, però molt divertida. A mi m’encanta fer tele. A més, pots fer coses que en teatre no pots fer. El teatre té la màgia, el directe i el contacte amb el públic. A mi m’agradaria fer les dues coses.