Anonymous havia aparegut als mitjans com la marca blanca sota la qual s'adscrivien nombrosos ciberactivistes per les llibertats. Moviments com els de Wikileaks, atacs a servidors de webs oficials en dictadures, estratègies de protecció i emmascarament dels twittaires iranians, per posar alguns exemples, es van associar amb moviments com aquest tipus.
Encara que sota aquest paraigua hi ha nombroses persones que recolzen als quals no poden expressar-se de forma oberta a la xarxa i utilitzen l'anonimat i la protecció que dóna aquesta no-organització per poder fer activisme social, també hi ha els qui ho utilitzen per simplement fer el vàndal. I francament no sé si aquesta és una bona forma de fer activisme a favor d'una causa.
Com transformar una acció social col·lectiva en “cremar un container a la xarxa”
En el moment que “Anonymous” (o qualsevol dels quals parla en el seu nom, ja sabem que les marques blanques tenen aquestes característiques, que dels èxits tots es vanaglorien i dels errors no hi ha ningú que es responsabilitzi) fa caure la web del FBI o publica les dades privades del director d'aquesta agència,
comet un error com una casa.
Quedar davant una opinió pública poc polititzada com a tipus que derroquen webs i publiquen dades privades provoca el rebuig. Certes causes, com la lluita per la llibertat a Internet no poden viure solament sobre la base del suport d'una minoria molt “hacktivista”. Pot ser que serveixi per tirar-nos unes “pilades” i riure'ns, però a la causa no li va bé.
Cremar containers siguin aquests reals o virtuals no ha servit mai per guanyar simpaties entre els ciutadans de democràcies.De copejar a institucions d'estats dictatorials a atacar a associacions no governamentals
Com tampoc que sota el mateix epígraf se serveixi per atacar “cap avall”.
Recentment “Anonymous Spain” es va carregar una web d'una secció sindical. Encara que això també va donar per unes quantes “piulades” per part de l'entorn més hacktivista, es comet l'error de disparar cap avall. Una secció sindical no és més que una associació dels treballadors que estan afiliats a un sindicat en una empresa, en aquest cas una caixa d'estalvis. No són professionals de la informàtica, ni webmasters professionals, no són una institució amb recursos, ni rebentar la web no és tampoc un mèrit tecnològic. És un pur acte vandàlic emparat en l'anonimat. Punt.
Però un acte que té conseqüències socials, les persones vinculades al moviment sindical ja no miraran amb bons ulls qualsevol iniciativa sortida sota la bandera d'“Anonymous”. Si l'objectiu d'Anonymous és defensar certes causes, acabar amb les simpaties de centenars de milers de ciutadans, així, per la cara, és poc favorable. Però ja no solament és pels vinculats al món sindical, qualsevol persona que tingui un mínim de coneixement dels moviments socials, sabrà que “atiar a una secció sindical” és copejar a la baula més feble dels moviments socials. El missatge és que qualsevol associació veïnal de barri, qualsevol club social, qualsevol entitat de grandària mitjana o petita són blanc vàlid per Anonymous. I si en alguna cosa som refractàries les persones és en l'abús de poder, ho faci un estat poderós o una colla de perdonavides de la xarxa.
Si segueixen aquesta tònica, potser un dia descobrim que el meu blog o el d'un jubilat de Conca que milita en el PP ha estat hackejat per algú que signa com “Anonymous” o demà passat li rebenten el compte de MySpace a un preadolescent perquè és simpatitzant de David Bisbal.
Si aquest és el seu model de ciberactivisme, difereix bastant poc el dels perdonavides, en el qual l'adscripció i suport no es basa en el convenciment sinó en la intimidació. Ja sembla ser que la lluita contra el poder s'ha transformat en la lluita contra tot aquell que discrepi amb la seva visió.
Deconstruint el seu propi missatge “no lluitem per descarregar-nos gratis pel·lícules i música”
La volta de rosca es mostra quan en protesta pel tancament de Megaupload la gran acció d'Anonymous és publicar una web amb enllaços de descàrregues de tots els continguts de Sony. En la lògica de “tu mates a un dels meus i jo mato a un dels teus” els únics que tenen les de perdre són els més febles i la causa que aquests representen. Per molt que “Anonymous” cregui que són intocables (a alguns cal pescar, tot cal dir) el que no és intocable són les seves idees i les seves causes. Respondre davant el tancament de Megaupload amb la publicació dels enllaços per descarregar-se tota la música de Sony és un missatge que el hacktivista mitjà pot entendre. La meva mare i el meu pare, usuaris d'internet, no.
I és el que no entenen, si volen fer-nos entendre que darrere del tancament de Megaupload hi ha una cosa més que el conflicte entre els qui volen descarregar-se contingut amb drets d'autor de forma gratuïta i la indústria de la cultura, posar enllaços per descarregar-nos gratis aquest contingut, el missatge que transmet és el contrari. Si “Anonymous” creu que amb solament el moviment hacktivista pot tirar cap a endavant, fantàstic, però realment els que són el 99% són els que no estan en aquest moviment.
