Actualitzat el 22/01/2012 a les 00:01h

XXX (no apte per a menors)

Són nit fredes, molt silencioses. A l’exterior, el desert fosc i inhòspit et convida a restar dins al llit, abrigat amb dues o tres mantes, que amb la maleïda crisi més et val estalviar i no posar la calefacció de gas natural massa alta. Són nits difícils, tumultuoses, costoses de mastegar, en les quals la boira es filtra per escletxes invisibles i s’apodera de l’espai, convertint en un enigma allò que s’esdevindrà. Són nits que enyores l’escalfor d’un cos al teu costat, aquell alè reconfortant que et dóna placidesa i seguretat, malgrat l’alè sovint també pot ofendre i t’obliga a girar-te d’esquena.

Són també crepuscles on abans d’endinsar-te en la profunditat dels somnis, o malsons -si s’escau-,  repasses mentalment els teus encontres, furtius o tenyits pel joc de la tendresa i de la conquesta, De les hores passades intercanviant paraules, mig somriures o picades d’ullet insinuants, amb l’objectiu d’acabar al llit per culminar la gran obra. Acarones el coixí i recordes aquelles amants, o projectes d’amants. El capvespre que després d’un flirteig esgotador endevines que l’acord està segellat i que la unió dels cossos és tan sols qüestió de minuts. De les paraules a cau d’orella et precipites a les carícies, a la complicitat gairebé absoluta.

Però just en el moment del clímax, quan una part del teu cos gairebé explota a llàgrima viva, es trenca abruptament la màgia i l’altre cos s’aparta, indecís, dubtant d’allò que et reclamava amb els ulls i la boca. S’aixeca, surt de l’habitació i sents la veu que interroga, que demana consell i aprovació. Quan torna a l’habitació, perceps que el baf de la tendresa s’ha esvaït. Agafa la roba, es vesteix i s’acomiada sense gairebé gosar mirar-te, encara dubtosa i aclaparada, i marxa amb passes vacil•lants, amb l’impuls contingut de girar enrere, d’abraonar-se sobre teu i acabar la feina deixada en el punt més decisiu. Finalment, t’abrigues amb les dues o tres mantes i el ritme retorna a l’estat flàccid.

Recordes també aquella amant tan costosa de portar al cau, tan estreta i esquiva, que es fa pregar per poder intercanviar uns jocs innocents. L’amant que quan la cerques s’escapa, que quan la mires se’t fa difícil endevinar-la. L’amant que quan no l’esperaves, apareix suggerent, atractiva, i t’acaba portant pels meandres del benestar. De sobte, progresses fins al clímax, i ambdós us deixeu caure a cada costat satisfets.

Et lleves i la matinada et regala encenalls de llum. El fred amaina. Et desfàs de les dues o tres mantes i t’aixeques. Serà un dia dur, com ho són tots els dies. Gires la mirada i la fixes al llit desfet, amb les empremtes evidents del darrer encontre,  que espera una nova nit de tendresa, de passió....

Navega per les etiquetes

muniicipisERCPSCCiUmunicipis

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Àlex Garrido
Manlleuenc de soca-rel, sóc una ànima inquieta a qui li apassiona la cultura, la política i el contacte amb la gent. Sóc llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UAB, vaig cursar un Màster en Polítiques de Cooperació, i actualment estic  acabant la llicenciatura de Traducció i Interpretació, també a la UAB. Sóc professor d’Administració Pública i d’Empreses i compagino totes aquestes activitats amb l’escriptura i quan el temps m’ho permet, amb la música. Tinc tres grans debilitats: la literatura, el meu país, Catalunya, i Manlleu, la meva ciutat.


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: