La de tots

“Fins la propera”. D’aquesta forma tant innocent em vaig acomiadar de la hostessa del vol d’Spanair que em va portar a Palma de Mallorca aquest divendres al vespre. Ni jo, ni crec que ella, ens imaginavem que aquest seria literalment un dels darrers vols de la companyia aeronàutica catalana. El trajecte, curt i sense transcendència, s’havia desenvolupat amb normalitat, encara que un cert aire de desencís es podia palpar en l’ambient. Les notícies dels darrers dies no havien estat gens bones, i cosa extranya, als taulells de facturació del Prat, no hi havia ni una sola persona fent cua. L’avió però, volava ben ple i amb tots els seients ocupats.

Pocs minuts després d’aterrar a Palma, la notícia de la fallida i la suspensió immediata d’operacions saltava a la llum pública. A partir d’aquí, no fa falta profunditzar en el que ha succeït: cues de reclamacions, viatgers penjats a l’aeroport, avions apartats en pistes remotes, i directius de l’empresa amb cara de derrota. Tot seguit, i com és habitual en aquest tipus de situacions, els mitjans de comunicació han començat a entrevistar gent que s’ha vist perjudicada i que, com jo mateix, s’ha hagut de buscar la vida per tornar a casa seva. Però nosaltres, no som els afectats de veritat.

Els que hi perden realment en tot això són els treballadors de la companyia, col•lectiu del qual poca gent s’està recordant aquests dies. I és que havier d’estar darrere un taulell aguantant el mal humor dels passatgers quan saps que en breu, et quedaràs al carrer, és una situació realment dura. I més, si tenim en compte les pèssimes expectatives de trobar feina que hi han en aquests moments a l’Estat Espanyol.

A la vida, les persones ens acabem habituant a tot, però no ens podem resignar a veure com, amb una freqüència cada vegada més alarmant, col•lectius de professionals qualificats que fan la seva feina de forma excel•lent es queden sense futur immediat. El pessimisme no és bo, i de fet, jo no ho sóc gens, però el que sí que és segur és que la inacció encara és molt pitjor.

David Abelló
Periodista