Per un aeroport de referència i competitiu

La desaparició de la companyia Spanair sumada a la cancel•lació del concurs per a la gestió individualitzada de l’aeroport del Prat dificulten, òbviament, la millora la connectivitat aèria de Catalunya. No faltem a la realitat quan afirmem que l’aposta de tots els governs espanyols, amb independència del seu color polític, ha estat la de l’aeroport de Barajas i per això han optat per relegar El Prat a la segona divisió aeronàutica. Tot plegat no són bones notícies, però pot haver qui se n’hagi alegrat perquè suposen un nou entrebanc per fer del Prat l’aeroport de referència que Catalunya necessita com a país, però també com a eix vertebrador i com a motor de la nostra economia. La forta crisi econòmica que patim i les dificultats que el govern central ha posat davant la possibilitat que l’aeroport madrileny tingués competència, evidentment no han facilitat les coses.

Però aquest no ha estat mai l’objectiu del govern de la Generalitat, ni de l’actual ni de l’anterior. I per evitar-ho, s’ha fet tot el que ha estat a les seves mans per revertir la situació. No s’ha aconseguit; a vegades l’èxit no és possible. Però el que no té sentit és continuar apostant per un projecte que en les actuals circumstàncies és inviable, en gran part a causa de les dificultats per trobar un soci extern que capitalitzi l’operació. El Govern ja va dir de bon començament que el suport econòmic a Spanair tenia uns terminis concrets i que era imprescindible que l’empresa trobés un soci que fes possible la seva expansió i consolidació.

Des de CiU hem tingut sempre clar que la societat civil i el capital privat havien de liderar aquesta operació i que l’Administració havia de posar les condicions perquè el projecte arribés a bon port, però en cap cas la Generalitat havia de ser el principal soci, i encara menys en l’actual conjuntura de crisi i d’ajustaments econòmics que afecten tothom i totes les partides. S’ha arribat i s’ha ajudat fins on es podia. Ni més ni menys. El que no és responsable és seguir dedicant recursos de manera il•limitada mentre es veuen compromeses altres partides que podien afectar el benestar dels ciutadans. La Generalitat ha hagut de tancar l’aixeta per responsabilitat i per coherència amb la seva política d’austeritat.

Però això no vol dir que la Generalitat renunciï a continuar treballant per aconseguir que Catalunya tingui un aeroport de primer nivell que la connecti amb el món. No és un caprici, sinó un objectiu fruit del convenciment que si ho aconseguim, farem més competitiu, més atractiu i més ric el nostre país. La fallida en aquesta ocasió no significa renúncia, sinó convenciment de què cal seguir persistint en els nostres objectius. Només així portarem Catalunya a la posició de liderat en el sector aeronàutic. La batalla per dur Catalunya al cel continua.

Marta Llorens
Vicepresidenta portaveu d’Unió Democràtica i diputada de CiU al Parlament