Que si abaixa la persiana un bar, una fonda o un restaurant, que si ha traspassat el cansalader, que si plega el forner del poble. Aquesta cançó de l’enfadós, que a ningú agrada sentir, s’ha convertit en el nostre pa de cada dia.  Entesos, la maleïda crisi a què ens han abocat els que tallen el bacallà al món hi juga un paper determinant, la gent no aguanta la pressió, les despeses socials no paren de pujar, els estalvis es mengen les tovalles, mentre els banquers que fa quatre dies ens empaitaven per vendre’ns duros a quatre pessetes, regalar-nos préstecs i hipoteques, han fet falliu.

Però el degoteig de petits negocis que pleguen respon, sovint, a causes que vénen de més lluny. Els oficis en general i els de l’artesania alimentària en particular van de mal borràs. La febre de l’or ha empès, aquestes darreres dècades, a entabanar el jovent amb promeses d’estudis que els havien d’assegurar el futur; algunes de les titulacions  acadèmiques són, avui, paper mullat. Tot ca i quitxo volia ser programador, dissenyador o community manager. I ara resulta que el mercat laboral està saturat de gent jove sense feina amb títols universitaris que cotitzen a la baixa.

Durant anys ningú volia ser fuster, ni forner ni pastor. Decantar-se per aquestes feines no tenia cap prestigi social i era símptoma de mals resultats als estudis. Mentrestant, s’anava esmicolant la cadena de transmissió del saber i anava desapareixent la figura de l’aprenent. D’aquesta manera les activitats que depenien de la incorporació de nous aprenents s’anaven ficant en un cul de sac. Sense recanvi, se’n perd la mena.

Per tot plegat, trobo que són notes per l’optimisme que hi hagi gent jove que entomi el repte d’engegar vells oficis de bell nou o agafar el relleu d’algú que vol tancar. Em refereixo, sense anar més lluny, als nous formatgers que despunten a Osona; el cas l’Oriol (el formatger més jove de Catalunya) a Espinelves, que ja és una realitat, o els nous projectes que aviat veuran la llum a Manlleu, Torelló i Sora. O el cas dels nous i noves tofonaires que agafen el relleu dels que es retiren. O el del forn de pa d’Alpens que finalment ha evitat tancar gràcies al relleu de dos nous joves forners.

peppalau.blogspot.com