Ara que el jutge Garzón paga als tribunals la gosadia de voler investigar els crims d’una dictadura que el partit al poder a Espanya encara no ha condemnat, constato amb preocupació la incapacitat de les nostres democràcies per revisar el passat amb valentia i donant oportunitats d’expressió a totes les parts implicades.

Celebro que els falangistes i els ultradretans de Manos Limpias tinguin un espai de llibertat per querellar-se contra el magistrat. Però detesto que l’utilitzin insinuant que el passat de Garzón com a diputat socialista l’aboca a prevaricar. Davant d’això el govern espanyol actual no tindria legitimitat moral per legislar perquè han refusat condemnar el franquisme.

Als Estats Units, el racisme, encara viu contra els afroamericans, contrasta amb l’aportació que han fet durant dècades a la construcció del país. Això no impedeix que en nom d’una herència històrica i cultural el capitoli de Carolina del Sud encara aculli un símbol d’opressió repugnant contra aquest col·lectiu com és la bandera confederada.

El dret a defensar una herència racista –o una dictadura feixista- ens fa forts com a societat però vol alhora escoltar als hereus dels esclaus venuts com una mercaderia o als familiars dels republicans assassinats. Altrament escriurem només la història dictada pels vencedors del moment i deixarem orfes de memòria històrica les generacions futures.