Redacció
El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres una mesura amb un alt valor simbòlic: limitar a 600.000 euros a l’any les retribucions (salaris i altres conceptes) dels alts directius de les entitats financeres que han rebut ajuts públics, i a 100.000 euros les dels consellers. Tant uns com els altres només podran rebre remuneracions variables si les justifiquen en un període de tres anys. Per a les entitats directament control·lades pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), el límit és encara més estricte: 300.000 euros per als alts directius, 50.000 per als consellers, i no hi ha possibilitat de rebre remuneracions variables.

Més enllà del seu impacte econòmic, la mesura sembla dirigida a acontentar una opinió pública ‘indignada’ perquè entenia que els ajuts públics no es podien destinar a mantenir les molt elevades remuneracions d’aquests directius. En aquest sentit, la data indicada per aprovar-la és del tot reveladora: poc abans que s’anunciï una reforma laboral que el propi president espanyol, Mariano Rajoy, creu que li costarà una vaga general.

La mesura forma part del Decret llei de sanejament del sistema financer, que també inclou un pla de reestructuració, una simplificació dels òrgans rectors de les caixes d’estalvi i un enduriment de les exigències de provisions per a les entitats financeres. Segons ha explicat en roda de premsa la vicepresidenta i ministra portaveu, Soraya Sáenz de Santamaria, l’Executiu considera que pot “establir límits” a les remuneracions de les entitats que han rebut ajuts públics de la mateixa manera que marca límits als sous en el sector públic. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, ha precisat que no es tracta de “fixar els sous del sector privat”, sinó de garantir que els ajuts rebuts compleixin la seva finalitat.

Rato guanya quatre cops més del límit
Entre els directius afectats per la nova llei, destaca poderosament un antic pes pesant del PP, l’exministre d’Economia i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional Rodrigo Rato, ara president de Bankia. Per aquest càrrec, Rato cobra 2,34 milions d’euros a l’any, 3,9 cops més del límit fixat ara pel Govern central. No gaire lluny queda el conseller delegat de la mateixa entitat, Francisco Verdú, que en guanya 2,26.

Todó i Mestre, afectats
També resultaran afectats els directius de dues de les caixes catalanes fusionades, CatalunyaCaixa i Unnim, que estan control·lades pel FROB –“intervingudes”, segons ha dit Sánez de Santamaría–, i que podran rebre un màxim de 300.000 euros a l’any. Adolf Todó, president de CataluyaCaixa, cobra actualment 1,55 milions a l’any, mentre que Jordi Mestre, president d’Unnim, rep 900.000 euros.