Redacció
Més d'una hora i mitja després del previst, Alfredo Pérez Rubalcaba s’ha convertit en el Secretari General del PSOE en el 38è Congrés del partit celebrat a Sevilla al imposar-se a Carme Chacón per 487 vots a 465. A més a més, hi ha hagut dos vots en blanc i un nul. Els 956 delegats han pogut votar en cinc urnes posades en el plenari.

Com informa el diari El País, ha vençut el canvi tranquil i segur que propugnava Rubalcaba, després de moments de gran incertesa davant l'avanç de Carme Chacón. Els delegats socialistes han triat, amb 22 de vots de marge, que un veterà membre de tots els governs del PSOE i sempre en primera línia agafi les regnes del PSOE en el pitjor moment de la seva història durant la democràcia a Espanya. En tot moment, el vencedor s'ha aferrat a les bases que li són més adequades per la seva forma de ser i de treballar.

El nou Secretari General del PSOE és càntabre, de Solares, on va néixer el juliol de 1951. I, encara que la major part de la seva vida ha transcorregut a Madrid, sempre que té ocasió reivindica la seva condició de muntanyenc. Rubalcaba va ser un estudiant brillant, primer com a alumne del madrileny col·legi del Pilar, i més tard a la Facultat de Ciències Químiques de la Universitat Complutense, on es va doctorar el 1978 amb Premi Extraordinari. Acabada la carrera, va passar per les universitats de Constança (Alemanya) i Montpeller (França), i va obtenir la plaça de professor titular de química orgànica a la Universitat Complutense, en la mateixa facultat en la qual havia estudiat. En la seva època d'estudiant sorgeixen dues passions que mai no ha abandonat: l'esport i la política. Atleta de velocitat, va aconseguir marques més que notables en l'àmbit universitari, però, una greu lesió va frustrar la seva carrera esportiva.

Com la majoria dels líders polítics de la seva edat, va començar la seva activitat política en grups d'esquerra de la universitat, i va ser representant estudiantil abans d'ingressar al PSOE. Després de l'arribada dels socialistes al Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba ocuparia importants càrrecs en l'Administració, sempre en l'àmbit de la seva altra gran passió: l'educació. El seu profund coneixement del món educatiu es va forjar en els anys del Ministeri d'Educació, al qual va arribar el 1982. Va ser Director General d'Universitats, secretari general i secretari d'Estat d'Educació, i ministre d'Educació i Ciència el 1992. En aquest període es va realitzar el trànsit del sistema educatiu heretat de la dictadura al propi de la democràcia, amb fites com la Llei de reforma universitària (LRU) de 1983, que va desenvolupar el principi d'autonomia universitària, la Llei orgànica del dret a l'Educació (LODE) de 1985, que va consolidar la xarxa pública d'ensenyament, va establir el règim de concerts educatius, i va permetre la participació d'alumnes, professors i pares en la comunitat escolar, o la Llei orgànica general del sistema educatiu (LOGSE) de 1990 que va ampliar l'ensenyament obligatori fins als 16 anys i reformar la FP.

Especial menció mereix, per l'impacte social que ha tingut en aquests més de trenta anys de democràcia, la intensa política de beques que es va desenvolupar en aquesta etapa. Com a resultat d'una política centrada en la igualtat d'oportunitats, en els anys en què Alfredo Pérez Rubalcaba va estar en el Ministeri d'Educació es va multiplicar per més de deu el pressupost dedicat a beques i ajudes a l'estudi. Així mateix, des de la seva responsabilitat en l'àmbit d'universitats, va elaborar la Llei de la Ciència de 1986. Una norma que durant els seus 25 anys de vigència ha estat fonamental per a l'avenç de la investigació a Espanya. El 1993 va deixar el Ministeri en el qual havia estat més de deu anys, per assumir la cartera de Presidència i el càrrec de portaveu del Govern.

Arran de la victòria del PP a les eleccions generals de 1996, Rubalcaba va desenvolupar la seva activitat política com a membre de l'Executiva del PSOE, i des del seu escó al Congrés dels Diputats. En el seu treball des de l'oposició, Rubalcaba va ser el portaveu socialista a la Comissió de Ciència i Tecnologia, i va assumir la representació del PSOE en matèria de la política davant del terrorisme. En aquest sentit, va impulsar l'Acord per a les Llibertats i contra el Terrorisme, conegut també com a Pacte Antiterrorista, subscrit pels dos principals partits al desembre de 2000.

Després de les eleccions de 2004, en què el PSOE, amb José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant, va obtenir la victòria, Rubalcaba va passar a ser portaveu del grup socialista al Congrés. En aquest lloc va romandre dos anys, fins que l'abril de 2006 torna al Govern per fer-se càrrec del Ministeri de l'Interior. Els seus objectius prioritaris com a responsable d'Interior van ser la lluita contra el terrorisme i la immigració il·legal, la disminució de les víctimes d'accidents de trànsit i l'augment de la seguretat ciutadana. En els seus cinc anys al capdavant del Ministeri els morts a la carretera s'han reduït a més de la meitat, la inseguretat ha deixat de figurar entre les principals preocupacions dels ciutadans, i s'ha aconseguit frenar l'allau d'immigrants que de manera irregular intentaven accedir a les nostres costes. I, de manera molt especial, la creixent eficàcia dels Cossos i les Forces de seguretat de l'Estat, i la fermesa dels demòcrates han permès que ETA estigui més a prop que mai del seu final.

Des d'octubre de 2010, Rubalcaba va compaginar les seves responsabilitats al capdavant de la cartera d'Interior amb les de vicepresident primer i portaveu del Govern, fins que el 8 de juliol de 2011 el Comitè Federal del PSOE li va encarregar formalment que encapçalés les llistes socialistes per a les Eleccions Generals del 20 de novembre de 2011. Des del 30 de novembre de 2011 és President del Grup Parlamentari Socialista.

Alfredo Pérez Rubalcaba està casat amb Pilar Goya des de fa més de trenta anys. Malgrat la seva fama -totalment justificada- de treballador infatigable, Rubalcaba aconsegueix treure temps per a les seves aficions. Ha mantingut la seva passió pels esports, especialment l'atletisme -encara que ja com a espectador- i el futbol, afició en la qual exerceix un madridisme militant. En matèria musical combina els gustos clàssics, sobretot el barroc, amb un coneixement bastant al dia del pop espanyol. Gran amant de la lectura, és un apassionat de la novel·la negra.

Un ampli sector del socialisme espanyol creu que el PSOE està passant el seu pitjor moment des que va sortir de la clandestinitat: derrotat, desanimat, desorientat, desarticulat... i, sobretot, sense cap altre poder territorial que els d'Andalusia i Euskadi. A tot això s'hi ha de sumar uns grups parlamentaris aprimats fins als ossos. Amb aquest diagnòstic, molts socialistes pensen que anar-se desprenent del prefix -des i recuperar un partit articulat, orientat, il·lusionat i que doni resposta als problemes dels ciutadans no serà una tasca fàcil i veuen en la solidesa, l'experiència i la responsabilitat d'Alfredo Pérez Rubalcaba les característiques de qui ha de guiar-los en la dura travessia pel desert.

És cert que Rubalcaba va encarnar la pitjor patacada soferta pel PSOE en els 35 anys de democràcia, però els qui el recolzen converteixen aquest fet en un punt positiu, perquè ressalten «el sacrifici» de l'exvicepresident a l'assumir la candidatura electoral sabent que la derrota era del tot inevitable. A mitja veu, altres també valoren que la seva llarga trajectòria i l'enfonsament electoral del 20-N el converteixen en una espècie de Moisès, que estarà disposat a cremar-se en el camí i a cedir el lideratge un cop el partit entrevegi la terra promesa, és a dir, la possibilitat d'afrontar amb més èxit les eleccions.

Ell no s'ha pronunciat, però molts al PSOE creuen que malgrat guanyar el congrés i assumir la tasca difícil de reconstruir el partit, Rubalcaba renunciarà a ser candidat el 2015. Per això perceben el seu gran aliat, el lehendakari Patxi López, com el delfí.

Els partidaris de l'exvicepresident transformen en avantatges el que des de la candidatura de Chacón es critica com a punts flacs: “L'edat, la dilatada trajectòria, la derrota”. Fets que units a les virtuts que enumeren, com la intel·ligència, la solvència o la seva capacitat dialèctica, el converteixen -segons el parer dels rubalcabistes- en el líder idoni per poder “salvar el partit, dirigir l'oposició i donar una alternativa socialdemòcrata a milions d'espanyols que per primera vegada tenen por del futur”.