Senyores meves, em dirigeixo a Vostès perquè sàpiguen “d'una vegada per sempre” que si la Seguretat Social els ha operat dels seus
pits, ara anomenats finament en un anunci de sostenidors ‘
copes’, i els ha deixat dins uns implants de la
francesa PIP, deuen Vostès treure-los-hi immediatament, encara que els venguin l'enganyifa que
“mentre no es trenquin, no passa res”, perquè, si això succeeix, Déu no ho vulgui, el risc per a la seva salut és molt gros i també perquè
“qui va autoritzar el seu ús en els quiròfans públics” és responsable directe de les conseqüències de la seva signatura en el paper oficial de compra. Per si els quedés algun dubte, pregunti-ho al seu advocat, que els dirà
el com i on cal presentar la demanda corresponent. Dita la qual cosa, si el que els ha passat és que, estimades amigues, Vostès han volgut millorar la seva figura per motius
purament estètics en una clínica privada, i els han posat aquestes “merdes”, facin-se un favor a si mateixes i treguin-se-les de damunt si el seu pressupost personal els hi ho permet, sinó, demanin un crèdit i parlin amb el seu cirurgià de confiança. Mai un refrany popular va tenir més sentit com ara.
“Allò barat surt car” deien les nostres àvies quan compraven les teles a mesura per fer-se els vestits, o agafaven
“la carrilana”, avui anomenada autocar, per viatjar a la capital perquè els veiés
“l'especialista”, que llavors costava mitja vaca o tres vedells ben encebats, i et mirava a consciència. Vivim uns temps en què
tenim tanta pressa que, moltes vegades, no som capaces de reflexionar amb sentit comú les decisions que prenem, donant molt valor a la nostra imatge física i poc
l'ètica amb la qual caminem per la vida. Una moralitat que també és imprescindible exigir-li als quals signen en una oficina sinistra el plàcet als medicaments o, en aquest cas, als implants que per motius terapèutics se'ls posen a les nostres dones en els quiròfans de la Seguretat Social. Moralitat que els nostres governants tracten de camuflar amb missatges pressupostaris indecents i, la qual cosa és pitjor, mentint descaradament, perquè saben que la seva ficada de pota va a costar molts centenars de milions d'euros de l'erari públic.
Passin un bon cap de setmana i si els agrada el bon vi, provin una copeta del Mencia que cullen a la Ribera Sacra o al Bierzo Lleonès. Està boníssim. ¡A la seva salut!
Miuuuuuuuuu! 
