El llibre és un document sobre la crisi econòmica i de valors, escrit al llarg de sis blocs que abasten la pràctica totalitat dels sectors implicats en aquesta situació. L’autora recorre a exemples i personatges, uns reals, altres ficticis, per exemplificar la seva denúncia i aconsegueix una amenitat que afegeix frescor al rigor dels seus arguments. Considera que els pares no han sabut educar als seus fills en la cultura de l’esforç, denuncia el consumisme feroç, el daltabaix produït per la indústria del totxo --“gestat, any rere any, amb el beneplàcit, quan amb la connivència, dels governs del PP i després del PSOE”-- i el culte als diners; detesta el vici nacional d’estafar a la hisenda pública –“..si algú no paga (els seus impostos), o no paga el que deu, estafa a l'Estat, estafa al veí, ens estafa a tots” i, en definitiva, clama per recuperar “els valors ètics i morals que, en algunes èpoques de la història, van fer de la humanitat una espècie digna de viure sobre la terra”. 

Premi Ciutat de Barcelona
Moix (Barcelona, 1947) va començar escrivint poesia i, el 1968, va ser l'única dona inclosa per José María Castellet en l’antologia Nueve novísimos poetas españoles. Va acumular la seva producció literària entre 1969 i 1973, període en el qual va escriure tres poemaris reunits el 1983 en el volum A imagen y semejanza,  dues novel•les – Julia y Walter ¿por qué te fuiste?--, un llibre de relats – Ese chico pelirrojo a quien veo cada día -- traduccions –Aragón, Samuel Beckett, Marguerite Duras, Amelie Nothom--, i literatura infantil.  El 1985 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona pel seu segon llibre de relats, Las virtudes peligrosas.

Ediciones B, 262 pàgines – 18 euros