Frente a las conclusiones a las que llegó el embajador -ya fallecido- tras una conversación con el Rey un mes después del 23-F, existen miles de testimonios sobre la posición de Don Juan Carlos ante el intento de golpe que no coinciden con la interpretación del representante alemán.

Sois lo mismo que el conductor que va por una autovía, y oye una noticia por la radio que dice que por esa autovía va un vehículo con dirección contraria, y el tío (que podría ser cualquiera de vosotros) grita :
- que coño uno !! todos!!! todos!!!

cotre dies li diagnostiquen alsei- mer apa no s enracord de res com fins ara...............

Jo nomes faig una reflexio : Quina motivacio tindria l´embaixador de la RFA per mentir ? cap ni una . Es evident que es cert

Valiente chorrada y que tontito elque se lo crea.

A ui, ui, ui! :
Mentre paguem la dependència, corona inclosa, tenim el mateix dret que els altres pagadors a reclamar responsabilitats polítiques. Només faltaria.
Molt bé SI! Espero que ERC us faci costat aquesta vegada.

És el cap d'estat, i ha de donar explicacions. Damunt voldran fer veure com si no hagués passat res. S'han de publicar tots els documents per part de les institucions de l'estat, s'ha d'obrir una comissió d'investigació i ha de comparéixer el rei al parlament català si aquest s'ho exigeix. De forma posterior a tot açò i derivat de les informacions comprovades i rebudes, la justícia haurà d'actuar si calgués.

Hi ha una conspiració contra el Rei que mouen alguns personatges "cavernaris", sobretot Pedrojota.

També es nota que ve una mica d'Itàlia, perquè el diari subvencionat d'aquest senyor és italià, com una cadena de televisió que ha llençat tota la tele-escombraria contra el Senyor i família, cosa insòlita fins ara.

Això és un altre indici de qui són els amos a qui serveix el de les galtes oceàniques.

Sort en tenim de SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPEND�NCIA. Que ning� dubti que no com la resta de formacions la prioritat pr�cticament �nica �s proclamar la independ�ncia el m�s aviat possible, ara no de qualsevol manera ni a corre-ciuta sin� el m�s r�pid possible sense descuidar les formes i la bona feina. Si m�s no a mi m'ha quedat clar des de la creaci� del partit (molt millor sense Laporta de qui ja no se'n recorda ning�) ni falta que fa.
Ara aix� no treu que es pugui cridar al Borb� en una compareixen�a relativa al 23-F arrel de les informacions publicades aquest cap de setmana, tenim l'obligaci� moral de fer-ho, per� �s clar, aix� no ho far� ni CIU (que li interessa seguir amb una relaci� fruct�fera amb la Casa Reial) ni ERC sols SI!
Repeteixo, consideero que sort en tenim de vosaltres! No defalliu!!

Em sembla pefecte que s'exigeixi al rei que s'expliqui després d'allò que s'ha publicat a Alemanya.
Evidenment que SI ha de tenir per nord la Independència i res més, però no podem descuidar el nostre enemic, Espanya. Si poden atacar-los, obrir els ulls als espanyols respece a la crua realitat, això, entenc, no és cap contradicció amb l'ideal de SI. És com si en els municipis on tenim representants, es deixem de preocupar-nos per les escoles, els carrers etc. i només presentem ocions molt boniques demanant la indepnedència, però no contribuim a solventar els problemes de la gent que en han votat.

El borbó i la seva camarilla no només simpatitzavent amb els terroristes del 23 de febrer. També en era el seu cap. Qui pot ser tan candit per creure que els colpistes Milans del Bosch i Armada mourien un dit sense l’equieciencia del seu amo?

A veure si d'una punyetera vegada ens treiem de sobre, uns més que d'altres, tota aquella pantomima i estupidesa que ens varen fer empassar de que fou el monarca que va salvar la "democràcia" (de baixa intensitat afegiria que és aquesta democracia espanyola). El reietó posat per Franco, criat i educat per Franco. Un vulgar vividor, simbol de la nostra opressió. Patada al cul i proclamem la nostra independència i que els mateixos espanyols s'encarreguin -si volen, ells sabran- de devorar a aquest sapatra.

La gent que no entenen el SI ho diré fàcil, menys prestigi té el rei, menys unitat d'espanya hi serà. El rei es institució més ben valorat a Espanya, menys ben valorat serà, menys gent vol defensar un estat que no té res més bo que selecció espanyola ( puta Xavi, Pujol i altres ultra nacionals espanyols!! ).

Ens volen aniquilar, però no podran, és més, la llibertat tornarà a florir i veuran amb els seus propis ulls com tornem a reneixar, i no ho podran impedir per molts tripijocs que s´inventin.
El meu rei és MARTÍ L´HUMÀ i no aquesta colla de borbons de pa sucat amb oli.

hi ha molta gent que tampoc teniem cap dubte del paper del borbò amb aquell cop d'estat. que per cert va sortir com ho tenien planejat, en definitiva els va sortir bé. i tots aquests anys els diferents governs tant els nostres com els castellans en estat còmplices, la demòcracia no exixteix amb aquest pais de fireta, és la riota de tot europa. els 40 anys de incultura no és podem esborrar facilment i més si encara en porten 35, que manen els mateixos.

Sempre ens quedem amb la versió que ens volen fer creure.Sense ser malpensats, s'ha de promoure sempre la capacitat crítica de les persones.

El Borbó Felip V
Sabeu que va fer el Borbó Felip V?
I encara dura !

Algunes de les disposicions dictades per Espanya, després de l’ocupació de Barcelona l’11 de setembre de 1714 :
• Abolició de les Corts de Catalunya.
• Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana.
• Extinció del Consell de Cent i de tot el règim municipal de Catalunya.
• Extinció de la Generalitat de Catalunya.
• Extinció de la Universitat de Barcelona, que és traslladada a Cervera.
• Clausura de les Universitats catalanes de Lleida, Vic, Girona i Tarragona.
• Confiscació dels béns de tots els catalans que es distingiren en la defensa de les nostres llibertats, fins i tot dels que havien mort a la lluita.
• Establiment a Catalunya de l’encara no coneguda càrrega dels allotjaments.
• Obligació de tots els pobles de Catalunya de destinar un tros de llurs camps per a plantar-hi farratges per als cavalls de les tropes espanyoles.
• Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d’ensenyar retòrica i gramàtica.
• Empresonament dels vint-i-cinc principals dirigents de la defensa de Barcelona, els quals foren engrillonats i tancats per a tota la vida a llunyans castells, com Valladolid, La Corunya, Sant Sebatià, malgrat haver estat promès a l’acta de capitulació de Barcelona el respecte al vençut.
• Imposició a Catalunya de la contribució del paper segellat.
• Imposició, com a oficial, de la llengua castellana en lloc de la catalana.
• Despatxar, sense cap excepció, tots els empleats de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
• Prohibició als habitants de Barcelona d’anar pel carrer en grups de més de dos després del toc de retreta.
• Creació de l’ominós “donativo” pel qual s’exigia als catalans un repartiment de més d’un milió de lliures catalanes.
• A qui no volia pagar, li enviaven un escamot de soldats a casa seva amb l’ordre de mantenir-lo a la força, fins que hagués pagat l’impost.
• Exili, per ordre del capità general, de molts canonges, religiosos, nobles, jutges, advocats, escrivans i individus d’altres estaments que es distingien per l’amor al país.
• Ajusticiament a Barcelona el dia 27 de març de 1715 com a vulgars criminals, de l’il•lustre general català en Josep Moragas al qual van esquarterar i tallar el cap que fou penjat durant dotze anys a les portes de la ciutat, i els seus companys Francesc Solanic, Jaume Roca i Pau Macip, per haver defensat Barcelona.
• Execució al garrot, el 5 d’abril de 1715, d’en Francesc Casllar i Tord, un dels més valents oficials del Regiment del Roser, que es va cobrir de glòria durant el setge.
• Empresonament durant el febrer i l’abril de 1715, de 3.876 persones. Moltes foren desterrades i les altres tancades a Montjuïc, Lleida, Tortosa i Tarragona.
• Ajusticiament a la forca, a Girona, dels valents guerrillers catalans, Noi d’Avinyonet, Joan Oliver i Francesc Montfort.
• Execució a Vic, de Bach de Roda. Els coronels Brichfens i Aniell pogueren escapar de la persecució dels soldats espanyols.
• Modificació del règim municipal de Catalunya per a ficar-hi els corregidors, batlles i regidors de nomenament reial.
• Ordre de que qui no fos català pogués ocupar càrrecs públics.
• Ordre de que els regidors de la ciutat portessin banda i que les venerades gramalles dels nostres consellers fossin vestides pels porters de l’Ajuntament.
• Supressió de la Junta de Sanitat de Barcelona.
• Prohibició del Sometent a tota Catalunya.
• Supressió dels càrrecs d’arxiver de la ciutat, mostassals, guaita de Montjuïc i cònsols de Barcelona a Nàpols, Sardenya i Palerm.
• Prohibició de que els catalans poguessin tindre cap mena d’armes.
• Recollida i destrucció dels “Anals de Catalunya”, escrits per Feliu de la Penya, i de tots els escrits publicats durant la guerra
• Enderrocament de tots els castells de Catalunya, la conservació dels quals no convenia a l’absolutisme reial. Són incalculables les joies arquitectòniques que van desaparèixer.
• Abolició, el primer d’octubre de 1718, de tota la moneda catalana.
• Supressió del Dret de Catalunya a encunyar la seva pròpia moneda, disposant-se que fos rebaixada a una tercera part del seu valor la moneda dita “ardits de Catalunya”.
• Prohibició de l’ús de l’espasa als catalans que tenien dret a portar-ne.
• Ordre que cap català pogués tenir a casa seva més que un ganivet de llescar pa, i encara lligat la taula amb una cadena.
• Ordre dictada pel propi Felip V que fos desguarnida la sala del Consell de Cent, de Barcelona.
• Disposició manant que fossin trets del Palau de la Generalitat els quadres de Sant Jordi i els escuts de les creus i les barres catalanes. Al seu lloc s’hi posaren retrats de Felip V i escuts, torres, lleons i flors de lis.
• Ordre disposant que cada dia a les dues de la tarda, per a recordar als barcelonins l’hora de llur rendició, la campana de la Catedral toqui “Oració del rei”.
• Ordre disposant que fos baixada del rellotge de la Seu de Barcelona i feta trossos la campana “Honorata” pel “delicte” d’haver tocat a sometent durant el setge.
• Construcció d’un fort al carrer de Tallers i un altre a Santa Mònica.
• Construcció de la Ciutadella de Barcelona. Per fes aquesta obra es van haver d’enderrocar més d’un miler d’edificis, sense cap compensació, i es va obligar els seus propietaris a fer l’enderroc i a portar les pedres a la Ciutadella que es començava a fer.
• Obligació als barcelonins de treballar a la construcció de la Ciutadella.
• Perquè es vegi de quina manera els pagaven, només direm que un carro estava obligat a fer deu viatges diaris, i si no els feia tots, perdia els 21 quartos que se li donaven de jornal.
• Cremació per mà del botxí a la sala de Sant Jordi de la Generalitat, dels documents originals de gran nombre de títols i distincions que s’havien concedit a poblacions i particulars de Catalunya i a la seva Generalitat.
• Les tropes franc espanyoles van violar més de cent mil dones catalanes.

Enhorabona un cop més a SI, ja he perdut el compta de les accions presses correctament pels tres millors diputats del nostra parlament. Ja és hora de parlar clar i demanar explicación a els borbons que han enganyat i estafat sistemàticament a Catalunya a travès del segles. !!Visca Catalunya Lliure!!

Ara resulta que no és tan bona persona com ens volien fer crure !!!

Aquesta historieta de que el rei ens va "salvar" dels colpistes no se la creia ni ell. Bé, tard o d'hora les coses acaben sortint a la llum. En Juan Carlos el va posar Franco, i segueix el camí que Franco li va marcar, ell i tota la camarilla que manega els fils a Madrid, o us creieu que a Espanya hi ha democràcia? Ha, ha