Alfredo Pérez Rubalcaba, en la breu intervenció que ha fet un cop proclamat nou secretari general del PSOE, ha donat les gràcies a Carme Chacón pel discurs que aquesta ha fet en la sessió matinal prèvia a la votació.

Què voleu que us digui? Desprès d'haver sentit les llargues intervencions dels dos candidats, l'agraïment de Rubalcaba m'ha semblat un toc de cinisme del nou líder dels socialistes espanyols. Crec que Chacón ha fet un discurs molt dolent, farcit de tòpics i frases fetes i pronunciat en molts moments en un to que volia semblar entusiasta però que, massa vegades, ha semblat histèric. L'inefable Juan Carlos Rodríguez Ibarra va dir fa uns dies que Chacón era "Zapatero amb faldilles". El seu discurs d'avui m'ha fet pensar que el seu model de polític està basat en una barreja de Zapatero (per la seva superficialitat) i d'Alfonso Guerra, per la seva demagògia, que ha fet servir en una bona dosi.

A la tertúlia inacabable que han fet al canal 24 horas de TVE, un dels tertulians ha descrit el de Rubalcaba com el discurs de l'argumentació política enfront de la mercadotècnia feta servir per Chacón. No és gratuït, doncs, l'agraïment de Rubalcaba a Chacón.

He d'admetre que si jo fos militant del PSOE, hauria votat per Rubalcaba. El seu discurs, la seva experiència i la seva capacitat demostrada des de fa molt de temps el converteixen en el candidat més adequat dels dos que es presentaven. En canvi, no sé si haurà de ser el candidat a les futures eleccions generals previstes pel novembre del 2015. Molt possiblement caldrà que part del seu treball el dediqui a buscar un aspirant amb cara i ulls.

Si jo fos militant del PSC no hauria votat cap dels dos candidats. El pacte d'abril de 1977 que va donar pas a la creació del PSC deixava clar que aquest participaria en els congressos del PSOE per definir una política conjunta a nivell d'estat. Crec que Rodríguez Ibarra i d'altres dirigents del PSOE tenen raó quan diuen que els militants del PSC no han de participar en les eleccions internes per escollir càrrecs d'un partit diferent del seu , encara menys, que militants (i militantes) del PSC puguin ser candidats a la secretari general del PSOE.

El cas, però, és que ho han fet i que han donat suport explícit a la candidata perdedora. I ara què? El PSC es dedicarà a ajudar a Chacón a refer les seves posicions en el PSOE o considerarà que ja ha fet prou i recordarà el poema: "De vegades cal que un home mori per un poble; però mai un poble ha de morir per un sol home". Es clar, en aquest cas, cal que canviïn dona per home i partit per poble.